Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Azpiroz i Jalón, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 8 novembre 1797 – Madrid, 14 octubre 1868)

Militar. Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont, pel qual fou ascendit a mariscal de camp.

Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra durant menys de quinze dies (agost-setembre 1840) en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero. Nomenat capità general de València.

Hom li concedí el títol de comte d’Alpont.

Attard i Alonso, Emili

Deixa un comentari

(València, 8 abril 1915 – Rocafort, Horta, 16 desembre 1997)

Advocat i polític. Estudià dret a València i fou secretari (1956) i degà (1962) del Col·legi d’Advocats de València. President del Consell d’Administració del Banc de l’Exportació.

D’ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s’integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático, d’ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vice-president del Congrés dels Diputats, en les legislatures de 1977 i 1979-83.

Atard i Llobell, Eduard

Deixa un comentari

(València, 1828 – 1905)

Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica “El Foro Valenciano”.

Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891).

Seguidor de Silvela, presidia a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900.

Assenció, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1771 – Madrid, segle XIX)

Destacat mestre de viola. Pertanyia a la Reial Capella de Madrid.

Aspiroz, Francesc Xavier

1 Resposta

(València, 1797 – Madrid, 1868)

Polític i militar. Fill de l’intendent de la província de València durant la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar.

Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont.

Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra (1840) i capità general de València.

Asins i Lerma, Pasqual

1 Resposta

(València, 1896 – Benimaclet, València, 29 març 1948)

Escriptor. Fou president de l’entitat “Nostra Parla”, col·laborà en diverses revistes valencianes: “El Camí”, “Taula de Lletres Valencianes”, etc.

Com a poeta publicà Melodies (1916) i, pòstumament, Poesies (1949).

Asènsio i Pastor, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 14 maig 1797 – Madrid, 9 gener 1874)

Agrònom i botànic. Fou catedràtic d’agricultura a Burgos, director de l’Escuela Central de Agricultura des del 1856 i jardiner major del jardí botànic de Madrid. Membre de la Real Academia de Ciencias, de Madrid.

És autor de nombrosos treballs sobre temes d’agricultura i inventor d’una arada que porta el seu nom.

Ascènsio, Josep

Deixa un comentari

(València, 1759 – País Valencià, segle XIX)

Gravador i pintor. Professor d’arquitectura i gravat a l’Academia de San Fernando, de Madrid.

Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d’Ovidi.

Artús, Josep

Deixa un comentari

(València, 1618 – País Valencià, segle XVII)

Bandoler. Cap d’una banda que desafià l’autoritat del lloctinent de València, marquès d’Astorga i San Román.

El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques -que li proporcionaven queviures i cavalls- i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete.

Indultat per la reina, passà amb els seus companys a l’exèrcit de Nàpols (1668).

Arroyo i Almela, Josep

Deixa un comentari

(València, 1839 – 1910)

Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.