Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Casas i Torres, Josep Manuel

1 Resposta

(València, 26 octubre 1916 – Madrid, 30 maig 2010)

Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres a València, fou catedràtic de geografia a Saragossa (1944), des d’on va introduir a Espanya la geografia aplicada i creà la primera llicenciatura espanyola en geografia separada de la història.

Catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid, ha exercit el càrrec de vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos, de l’Instituto Juan Sebastián Elcano del CSIC i el de director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC.

Va ésser director de la part geogràfica de les revistes “Pirineos” i “Geographica”, creada per ell a Saragossa. La seva labor pedagògica i metodològica quedà plasmada en l’escola geogràfica iniciada per ell a Saragossa.

Ha publicat La barraca de la Huerta de Valencia (1943), La vivienda y los núcleos de población rural en la Huerta de Valencia (1943), Geografía descriptiva (1979) i Población, desarrollo y calidad de vida (1984).

Casany i Alegre, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1843 – 1911)

Advocat i periodista. Fou director d’“El Mercantil Valenciano”.

Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894).

Casanova i Ciurana, Pelegrí

Deixa un comentari

(València, 21 desembre 1849 – 13 juny 1919)

Metge otòleg, darwinista i lliure pensador. Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel. Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València (1875-1919), de la facultat de medicina de la qual fou degà (1896-1919). Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà.

Rigorós evolucionista, marcà en aquest sentit dues generacions de metges valencians i féu de València el centre peninsular de difusió de les idees evolucionistes: el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València, al costat dels seus deixebles i futurs successors en el deganat; Rafael Bartual i Jesús Bartrina, i del rector de Salamanca, Miguel de Unamuno.

Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’evolucionisme, llibres sobre religions comparades i obres publicades per editorials antireligioses.

És autor d’una Biología general (1877), primer i únic volum de la projectada sèrie “Estudios biológicos”, dedicada a Haeckel.

Casanova, Pere Genís de

Deixa un comentari

(València, 1555 – 1635)

Prelat. Fou catedràtic de teologia i vicari general a València.

L’any 1609 fou nomenat bisbe de Sogorb.

Càrvia i Caravaca, Salvador

Deixa un comentari

(València, 28 setembre 1871 – 5 novembre 1946)

Marí i polític. El 1928 obtingué el grau d’almirall. Creà l’Escola de Guerra Naval (1925) i en fou director (1925-28); ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota (1929).

D’idees tímidament liberals, formà part del govern (1930-31) que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, en la qual fou ministre de marina.

Caruana i Reig, Josep

Deixa un comentari

(València, 29 octubre 1880 – 7 abril 1956)

Erudit. Baró de San Petrillo.

S’especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes –Los malteses en Valencia (1911), Cosas añejas (1919), Los Próxitas y el Estado de Almenara (1932), Los Cruïlles y sus alianzas (1946)-.

Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932-41), sobre pintura medieval.

Carreres i Zacarés, Salvador

2 Respostes

(València, 13 juny 1882 – 17 gener 1963)

Erudit. Fill de Francesc Carreres i Vallo. Es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón (1908), i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial.

Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l’Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València (1930), Vinatea (1936), La Taula de Canvis de València (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los jurados de Valencia y Luis Santángel (1963), entre d’altres.

Carreres i de Calatayud, Francesc

Deixa un comentari

(València, 16 juny 1916 – 17 maig 1989)

Escriptor i erudit. Col·laborà en la revista “Acció Valenciana” (1930-31) i publicà fins al 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novel·la El cavaller del dubte (1933).

Posteriorment s’ha dedicat a l’erudició literària: Las fiestas valencianas y su expresión poética (1949), reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor, i ha traduït al castellà obres de T.S. Eliot.

Carreres i Bayarri, Gerard

Deixa un comentari

(València, 1885 – 1936)

Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.

Carreras i Sanchis, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1845 – 1898)

Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica.