(València, 1769 – Madrid, 1837)
Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i de l’Academia de Ciencias de Madrid, on anà a residir. Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat.
Publicà un Índice de las aves que forman… las especies propias de la Albufera… i obres didàctiques.
(València, segle XVI – 1608)
Poeta en castellà. Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, baró de Bicorb i senyor de Quesa (Castellar). Membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València, amb el pseudònim de Tranquilidad, on presentà diverses composicions poètiques de circumstàncies. El 1603 es casà amb Anna de Peralta.
(València, 1868 – segle XX)
Pintor. Destacà com a restaurador i pintor de temes religiosos, en els seus treballs per a diverses esglésies valencianes. Té obres al Museu de València.
(València, 1640 – Múrcia, 1707)
Pintor. Fou deixeble d’Esteve Marc. Passà per Alacant (1678), però aviat s’establí a Múrcia.
Fou influït per Mateu Gilart, i féu pintures al convent de La Madre de Dios (Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió, 1689), a Santo Domingo (Les santes Margarides), etc.
Fill seu fou Llorenç Vila.
(València, 7 juny 1834 – Madrid, 30 octubre 1919)
Arxiver i erudit. Crític d’art. Visqué habitualment a Madrid, on fou director del Museo Histórico Nacional. Fou acadèmic de la història.
(València, 2 juliol 1885 – 1931)
Naturalista. Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades. De retorn a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats.
Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí (1921-30), Exploraciones botánicas en Marruecos (1928) i Herborizaciones en Marruecos (1930).
(València, 1862 – Nova York, EUA, segle XX)
Cantant. Actuà sovint ací i a l’estranger i aconseguí bons èxits. Fou professor al Conservatori de Música i Declamació de Madrid.
Anà després a Nova York. S’hi establí i fou professor de cant.
(Carpesa, Horta, 13 novembre 1890 – València, 10 novembre 1957)
Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles. Partidari d’un classicisme robust, exposà sovint a les exposicions nacionals de Madrid, fins a obtenir una primera medalla el 1941, amb Redempció. Ha conreat també la imatgeria religiosa.
Fou catedràtic de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on ingressà el 1944 amb l’obra de talla policromada La mossa del càntir (Museu de Belles Arts de València).
Fou el pare de Salvador Octavi Vicent i Cortina.
(Carpesa, València, 9 maig 1891 – Madrid, 28 juliol 1940)
Escultor. Format amb Josep Aixa a l’Acadèmia de Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid (1915), on fou deixeble de Josep Capuz. Adscrit al classicisme, assoli amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920. El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando.
Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915.
Dades dels Països Catalans 