(València, després 1607 – 1670)
Poeta en català i castellà. Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655. Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví (1668) i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669.
Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època. Sembla que escriví també comèdies que foren representades.
Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces.
(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)
Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.
Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Conegut popularment per el Fideuer pel seu petit comerç de pasta de sèmola. S’oposà a la invasió dels francesos i defensà el català de València. Fou regidor de València del 1820 al 1823.
Publicà Col·lecció de vàries conversacions al·lusives al nou sistema constitucional (1820) i diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals, i difosos primer en plecs solts.
Encara que els seus versos són mancats de mèrit literari, tenen el d’haver estat una de les poques manifestacions escrites en català que existien a València per la seva època.
(València, 29 octubre 1934 – Madrid, 24 desembre 1993)
Escultor. Format a València i actiu a Madrid. Inicialment realitzà decoracions murals.
La seva producció més tardana consisteix en la manipulació de figures humanes, que recobreix amb estuc cercant la suggestió eròtica.
(València, 27 desembre 1835 – 12 maig 1894)
Bibliòfil. Obrer metal·lúrgic fins al 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició.
El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana.
La seva col·lecció particular de llibres antics (uns 1.500 volums) passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València.
(València, 5 gener 1848 – 15 gener 1913)
Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Col·laborà assíduament amb Lluís Gilabert i Ponce.
Excel·lí en la pintura d’inspiració religiosa, i pintà i construí nombroses falles.
(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.
(València, 1855 – ? )
Poeta i dramaturg. Estrenà algunes obres de teatre i edità els reculls poètics Flors d’enguany, Tabal i donzaina, Mil i un epigrames i Tipus d’auca.
(València, 1902 – 1983)
Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor.
Publicà diversos treballs d’investigació històrics a l’“Archivo de Arte Valenciano” i als “Anales del Centro de Cultura Valenciana” i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960).
Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (segles XIII-XIV) i d’altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians.
Dades dels Països Catalans 