Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Furió i Ceriol, Frederic

(València, 27 maig 1527 – Valladolid, Castella, 12 agost 1592)

Historiador i cronista. Erasmista. Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina.

Protegit per Jordi d’Àustria, bisbe de Lieja, ciutat on s’establí (1544), li dedicà unes Instituciones rhetoricarum libri tres (Lovaina 1554). Defensà la necessitat pastoral de les versions en la llengua del país en la seva obra Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (1556), que li portà greus problemes amb la Inquisició, ja que fou acusat de luteranisme.

En la seva obra Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes, propugnà una organització federal per a l’imperi espanyol.

Felip II el nomenà conseller del nou governador dels Països Baixos, Lluís de Requesens, i ambdós intentaren la pacificació d’aquest territori amb una política transigent.

Funes de Pavia, Joan B.

(València, 1667 – 1707)

Navegant. És autor de diversos escrits professionals.

Fuentes, Tomàs

(València, 1748 – 1780)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia.

És autor de diversos escrits sobre aquesta ciència.

Frígola i Palavicino, Carles

(València, 25 agost 1848 – Madrid, 8 juny 1915)

Polític. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875).

Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.

Frígola, Jeroni

(València, segle XVI – Porta-Coeli, Itàlia, 1651)

Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna.

És autor de molts escrits religiosos.

Franch i Mira, Ricard

(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)

Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).

El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.

La seva producció fou abundant.

Fourrat i Vallier, Isidor

(València, 1845 – 1915)

Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.

Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.

Fos, Joaquim Manuel

(València, octubre 1730 – agost 1789)

Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.

Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.

Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.

Fort, Joan Baptista

(València, 1609 – 1685)

Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.

Fontova, Bernat

(València, 1390 – 1460)

Cartoixà. Fou confessor de la reina Maria de Castella. Refusà el bisbat de Sigüenza.

Deixà inèdites tres obres ascètico-místiques en castellà.