Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Rodríguez i Benedicto, Gabriel

Deixa un comentari

(València, 9 desembre 1829 – Madrid, 20 desembre 1901)

Economista i polític. El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española.

Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l’Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d’Hisenda, en l’elaboració de la reforma aranzelària del 1869.

Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88).

També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza.

Rodrigues, Josep

4 Respostes

(València, 1630 – 1703)

Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable.

És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d’autors valencians. També publicà sermons.

Rodrigo i Pertegàs, Josep

Deixa un comentari

(València, 17 març 1854 – 4 abril 1930)

Erudit. Llicenciat en medicina (1875), n’abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics. Paleògraf destacat, col·laborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i col·laborà activament al Diccionari Català Valencià Balear d’Antoni Maria Alcover.

S’especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres: El mal de sement (1922), La urbe valenciana en el siglo XV (1924), La morería en Valencia (1925), La judería de Valencia (1913), Hospitales de Valencia en el siglo XV (1927) i Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados (1922)

Rocamora, Vicent de

Deixa un comentari

(València, 1600 – Amsterdam, Holanda, 1684)

Frare dominicà. Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria.

En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac. Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos.

El seu fill, Selomó de Rocamora, exercí de metge a Amsterdam.

Rocamora, Tomàs de

Deixa un comentari

(València, vers 1575 – Palma de Mallorca, 1653)

Bisbe de Mallorca (1644-53) i mestre general de l’orde dominicà. Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat. En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat.

El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal. L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora (1642-43).

Bisbe de Mallorca, obtingué el 1649 la reconciliació dels dos partits ciutadans rivals dels caraments i caravalls, i destacà per la seva actuació en la pau del 1647 i en l’epidèmia del 1652.

És autor de dos tractats llatins explicant les incidències del capítol de Gènova del 1642 i la seva elecció com a mestre general.

Roca i de la Serna, Ambrosi

Deixa un comentari

(València, 1597 – segle XVII)

Frare carmelità. Prengué hàbit el 1619. Fou catedràtic d’arts a la Universitat de València. El 1637 era elegit prior del seu convent. Fou delegat del virrei de València davant Felip IV.

Deixà sermons i altres escrits.

Rizon, Joan Nolasc

Deixa un comentari

(València, 1642 – 1700)

Frare mercedari i escriptor. Ingressà al convent de València (1655), on professà el 1658. Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort.

Tingué càrrecs importants dins l’orde: dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial (1687). També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat.

És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres.

Rivelles i Guillén, Rafael

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 23 desembre 1898 – Madrid, 3 desembre 1971)

Actor. Desenvolupà un intens treball en el teatre, el cinema i la televisió, i destacà inicialment com a galant i després en papers dramàtics.

En cinema destaquen títols com ara El embrujo de Sevilla (1929), Carmen la de Triana (1938), El café de la Marina (1939), Don Quijote de la Mancha (1947), Marcelino, pan y vino (1955) i Cyrano et D’Artagnan (1963).

Fou el pare de l’actriu Amparo Rivelles Ladrón de Guevara.

Rison, Joan Nolasc

Deixa un comentari

(València, 1635 – 1700)

Frare mercenari. Professà el 1658. Estudià a les universitats de Salamanca i València. Fou catedràtic de metafísica de la darrera. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, entre ells el de provincial.

Deixà sermons notables i d’altres escrits.

Ripollès, Antoni Joan

Deixa un comentari

(València, 1554 – segle XVI)

Matemàtic. Fou catedràtic d’astrologia, astronomia i matemàtiques a la universitat valenciana, on ensenyà fins al 1612.

És autor d’un Pronóstico universal del año 1580, para el meridiano de la insigne ciudad de Valencia, y para todo el quinto clima (1580).