(València, 30 maig 1915 – Benissa, Marina Alta, 12 març 2010)
Pintor i escultor. El 1939 s’exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València.
El 1955, partint de l’informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l’acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l’esperit).
Fou un dels integrants del Grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.
(València, 1839 – 1906)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós.
(València, 1765 – 25 gener 1825)
Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat.
En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813).
Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío… (1823).
(València, 1693 – 1763)
Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l’estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d’altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia.
És autor de diversos escrits, alguns d’ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.
(València, 19 agost 1936 – Barcelona, 8 novembre 2022)
Cineasta. Capdavanter del cinema independent.
La seva producció, nombrosa i heterogènia, té com a títols remarcables Será tu tierra (1966) i Largo viaje hacia la ira (1970), films, tots dos, sobre la immigració; 52 domingos (1967) i Gitanos sin romancero (1976), sobre la marginació, i el film sobre l’obra de Raimon, D’un temps, d’un país (1968).
(València, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum.
El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra.
Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.
(València, 1756 – Madrid, 1786)
Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.
És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).
(València, 23 febrer 1940 – 10 novembre 1981)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d’Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf.
Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Manuel Valdés. En companyia d’aquest i de Toledo fundà el grup de l’Estampa Popular, que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la realitat social.
(el Grau de València, 1828 – Venta la Encina, Castella, 1885)
Navilier. El 1884 fundà la Companyia Valenciana de Navegació, de la qual fou director.
(València, 26 febrer 1948 – )
Autor teatral. Germà de Josep Lluís. Ha exercit la crítica en diversos diaris i revistes. El 1970 fundà el Centre d’Estudis Teatrals de València i el 1972 El Rogle, del qual ha dirigit els muntatges.
Entre les seves obres cal fer esment d’Homenatge a Florentí Montfort (1971), Plany en la mort d’Enric Ribera (1975), Tres variacions en el joc del mirall (1977), Arnau (1978), L’assassinat del doctor Moraleda (1978), El verí del teatre (1978), Bloody Mary Show (1980), Intermedi (1980), El príncep, Històries de desconeguts i Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista (1986), Funció de gala (1987), Indian Summer (1990) i altres obres conjuntament amb el seu germà Josep Lluís.
També ha escrit diversos assaigs, alguns en col·laboració: Memòria general d’activitats (1978) i Inici d’una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández-Casajuana (premi Joan Fuster 1975).
Dades dels Països Catalans 