Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Andrés i Estellés, Vicent

10 Respostes

(Burjassot, Horta, 4 setembre 1924 – València, 27 març 1993)

Poeta i periodista. De família humil, féu diversos oficis fins que entrà, becat, a l’Escola Oficial de Periodisme. Redactor i posteriorment director del diari “Las Provincias”. Cal considerar-lo com el primer poeta valencià modern.

Adscrit en part al realisme, va conrear també un tipus de lírica clàssica i metafísica. La presència de la mort, l’amor físic, els temes més humans de la quotidianitat, de vegades amarga, són constants en el seu vast món, on la forma pren sovint un rigorisme precís i contundent.

“Perquè arribarà el dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”

Va publicar Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958), L’amant de tota la vida (1966), Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), Llibre de les meravelles (1971), L’inventari clement (1971), La clau que obrí tots els panys (1971), L’ofici de demà (1972), Recomane tenebres (1973, recull de poesia completa), L’hotel París (1973), Les pedres de l’àmfora (1974 poesia), Hamburbg (1974), Tancat a l’Alter (1975), Antibes, 1960-1971 (1976), Manual de conformitats (1977, poesia), Balanç de mar (1978, poesia), Lletra al pintor valencià Josep Renau (1978), Festes llunyanes (1978), El procés (1978), El corb (1979), Xàtiva (1980), Cant temporal (1980, poesia) La Marina (1981), Les homílies d’Organyà (1981, poesia), Versos per a Jackelei (1983, poesia), Vaixell de vidre (1984, poesia), Ram diürn (1986, poesia).

També ha publicat la novel·la eròtica El coixinet (1988), i amb La parra boja (1988), ha continuat la redacció d’uns volums de memòries encetats a Tractat de les maduixes (1985) i Quadern de Bonaire (1985). Ha continuat la publicació de l’obra poètica completa amb els volums IX i X, respectivament, La lluna de colors (1986) i Sonata d’Isabel (1990). La producció de la seva obra poètica s’ha vist enriquida amb els llibres Odes temporals. La casa de música vora el mar (1989), Puig Antich (1989), Mare de terra (1992) i Mural del País Valencià (publicat pòstumament el 1996) que ha estat enregistrada en disc.

Guanyà els premis Diputació de València 1958, Ausiàs March 1966, la Lletra d’Or i Crítica Serra d’Or 1974, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 1978 i de la Comunitat Valenciana 1984. El 1993 rebé, a títol pòstum, la medalla d’or de belles arts del ministeri de cultura.

Amorós i Pastor, Ciril

1 Resposta

(Russafa, València, 9 juliol 1830 – València, 27 febrer 1887)

Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865).

Fou diverses vegades degà del Col·legi d’Advocats de València i president de la societat Lo Rat Penat (1886).

Altet i Ruate, Benet

1 Resposta

(València, 1827 – 1893)

Poeta bilingüe. Participà en diversos Jocs Florals i conreà la poesia d’exaltació de temes i figures de tradició local (Al Micalet de València, A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d’Aragó, etc).

És també autor, entre d’altres, de l’extens poema èpic en dos cants Sant Vicent (1855), de caire religiós.

Alòs i Orraca, Marc Antoni

Deixa un comentari

(València, 3 setembre 1597 – 23 març 1667)

Teòleg i predicador. Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València. El 1615 passà al convent de Peníscola per a viure-hi amb total austeritat la regla primitiva.

La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època.

És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons.

Almela i Vives, Francesc

4 Respostes

(Vinaròs, Baix Maestrat, 9 novembre 1903 – València, 24 setembre 1967)

Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de “Taula de Lletres Valencianes”.

Poeta postsimbolista, publicà L’espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D’entre els seus treballs d’investigació cal fer esment d’El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965).

Almela i Llonet, Joan Antoni

1 Resposta

(València, 18 maig 1810 – 24 febrer 1897)

Escriptor romàntic. D’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a “El Liceo Valenciano” i a revistes de Madrid. S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença.

D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer.

Almarche i Vázquez, Francesc

Deixa un comentari

(València, 29 desembre 1875 – 28 maig 1927)

Historiador i arqueòleg. Doctor en filosofia i lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat.

Va escriure una sèrie d’estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d’Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917).

Alimbroot, Lodewijk

Deixa un comentari

(Bruges, Bèlgica, segle XV – València, 1460)

Pintor. Documentat a València des del 1439, on fou l’introductor de l’estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau.

Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat -el tríptic de l’Encarnació (Museu del Prado, Madrid) i el Calvari de l’antiga col·lecció Bauzá (Madrid)- es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa.

Fou el pare de Jordi Alimbroot  (València, segle XV)  Pintor. Documentat des del 1463 fins al 1474. No en resta cap obra d’atribució segura.

Alfaro i Hernández, Andreu

1 Resposta

(València, 5 agost 1929 – 14 desembre 2012)

Escultor. Conreà un estil constructivista, íntimament lligat a les recerques visuals i gestàltiques, que realitzà amb un gran domini tècnic. Al mateix temps, endut per una exigència de puresa i simplicitat formal, arribà a donar al ferro les formes més elementals inspirant-se molt sovint en el repertori formal dels elements i en les eines pròpies del treball productiu.

A partir de la dècada de 1960 realitzà obres de caràcter cinètic i desenvolupament generatrius. Entre les seves obres, cal citar El pardalot (Museu d’Art Contemporani de Madrid), Homenatge a Joan Fuster, La Bella, Al Vent (Barcelona, 1969), Catalan Power (1976) i diversos monuments públics, com el Monument als Països Catalans de Tàrrega.

Les seves obres han obtingut una important projecció internacional i ha assolit el premi d’Honor Jaume I (1980) i el premi Nacional de las Artes Plásticas (1981).

L’any 1983 realitzà una exposició a l’antic mercat del Born de Barcelona, i una escultura en homenatge al pintor E. Sempere a Madrid. D’altres escultures a l’aire lliure realitzades darrerament són situades a Frankfurt (1986), Madrid (1990) i Barcelona (Mil·lenari, 1991).

L’any 1991 l’IVAM dedicà una retrospectiva a la seva obra escultòrica i dibuixística. El 1991 la diputació de València li concedí el premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques en reconeixement a la seva trajectòria professional i al conjunt de la seva obra.

L’any 1996 instal·là a Terrassa una escultura dedicada a la dona treballadora.

Alemany i Camps, Rafael

Deixa un comentari

(València, 1886 – segle XX)

Escultor. Sobresortí com a imatger.