(País Valencià, segle XIV – València ?, segle XIV)
Eclesiàstic. Fou canonge de València. Exercí funcions de nunci apostòlic del papa Benet XII. Prodigà excomunions contra deutors de tributs deguts al pontífex.
Aquesta actitud exagerada desfermà la ira de Pere III el Cerimoniós, que arribà a amenaçar-lo personalment desembeinant el seu inseparable punyalet. El monarca s’atragué així una butlla reprovadora tramesa pel papa.
(Alcàsser, Horta, 1621 – València, 1687)
Astrònom. Ingressà el 1636 a l’orde dels predicadors.
És autor, entre altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco.
(València, 24 novembre 1904 – Benimaclet, València, 19 setembre 1976)
Escriptor. És autor d’una notable producció poètica en català, esparsa a diverses publicacions.
(València, 17 abril 1828 – 20 febrer 1913)
Polític, escriptor i arquitecte. Fou regidor de València en 1869 i batlle el 1870, arran de la revolució cantonal. Federalista fervent, escriví alguns opuscles polítics.
Publicà treballs d’interès sobre arquitectura i urbanisme.
(València, vers 1440 – 25 novembre 1506)
Catedràtic de medicina. Fou un dels fundadors de l’escola per a cirurgians creada a València el 1462. Primer professor de medicina de la Universitat de València i metge de Ferran II el Catòlic.
Entre les seves obres sobresurten: Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia (vers 1490) i l’obra poètica Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474).
Ell i la seva dona, Elionor Esparça, van ser condemnats per practicar el judaisme i foren cremats vius per la inquisició.
(València, 1910 – 1977)
Arqueòleg. Era membre del Servei d’Investigacions Prehistòriques de València.
Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l’edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972).
(Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 31 octubre 1947 – València, 24 octubre 2018)
Política. Després d’una carrera en dret mercantil a la Universitat de València, on es va doctorar el 1973 i fou degana de la seva facultat de Dret.
Va ser directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) des del 1987 fins al 1993, any que va fer-se càrrec del ministeri de Cultura del govern del PSOE.
El 1996 fou escollida diputada al congrés i el 2008 fou senadora.
(València, 1872 – 1928)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Participà, com a paisatgista, en exposicions (1896-98). Pintà, també, alguns retrats.
(València, segle XVIII – 1822)
Escultor. Membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
La seva obra es d’escola neoclàssica (Neró ordena la mort de Séneca, baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid).
(Algemesí, Ribera Alta, 5 juliol 1912 – València, 10 juliol 1994)
Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al Conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert.
Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l’Escola de Cants Folklòrics.
Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.
Dades dels Països Catalans 