(Barcelona, 25 juliol 1992 – 9 agost 1992)

XXV Jocs olímpics d’estiu. Escollida com a seu olímpica el 1986 a Lausana, enfront de les candidatures d’Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane i París, Barcelona projectà la seva candidatura a principi dels anys 1980 com a proposta de Narcís Serra, en aquell temps batlle de la ciutat. Era el cinquè intent de fer Barcelona seu olímpica, després dels de 1924, 1936, 1940 i 1972. El suport de les institucions, la gran quantitat de voluntaris olímpics previstos i les infraestructures projectades, que ajudarien a modernitzar Barcelona, va propiciar-ne l’elecció.

El 1987 es constituí el Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 (COOB’92), que, a part de gestionar els 170.000 milions de pessetes de pressupost, escollí com a logotip un disseny de Josep Maria Trias i com a mascota olímpica, Cobi, que representava un gos d’atura segons la interpretació de Xavier Mariscal, un disseny molt polèmic que volia trencar amb la imatge Disney de les edicions anteriors.

Entre les instal·lacions i els edificis construïts per als jocs destaquen l’Anell Olímpic, que comportà la remodelació del vell Estadi Olímpic de Montjuïc, construït el 1929 per aspirar als Jocs del 1936, o el Palau Sant Jordi, obra d’Arata Isozaki.

Els jocs s’iniciaren el 25 de juliol, després que el jugador de bàsquet J.A. San Epifanio Epi fes l’últim relleu a dins l’Estadi i encengués la punta de la fletxa que llançà l’arquer Antonio Rebollo per encendre el pebeter olímpic, en un dels inicis més originals de la història olímpica. Els jocs va acollir els 25 esports del programa olímpic més tres d’exhibició: l’hoquei sobre patins, la pilota basca i el taekwondo.

Bona part d’aquests esports es desenvoluparen fora de la ciutat de Barcelona, en subseus com ara Badalona (algunes fases del bàsquet), Banyoles i Castelldefels (rem), Granollers (handbol), Mollet del Vallès (tir olímpic, tir amb arc), Sant Sadurní d’Anoia (ciclisme), la Seu d’Urgell (piragüisme), Viladecans (beisbol), Terrassa (hoquei herba), el Muntanyà d’Osona (hípica), i València i Saragossa (alguns partits de futbol).

Els jocs van suposar la participació dels professionals a l’olimpisme, i especialment significativa va ser la presència dels jugadors de l’NBA com a integrants de la selecció de bàsquet dels EUA. De forma paral·lela, es va desenvolupar la Olimpíada Cultural, un festival d’activitats artístiques que fou programat a partir del 1988.