(Alcoi, Alcoià, segle XIX – València, 1901)
Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames.
Domingo, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (morts a)
Domènech i Taberner, Josep
(València, 1815 – 1879)
Industrial impressor. Estudià filosofia i lletres a València.
Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869.
En col·laboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família.
Fou el pare de Frederic Domènech i Cervera.
Domènech i Muñoz, Frederic
(València, 1887 – 12 juny 1935)
Enginyer industrial i impressor. Fill de Frederic Domènech i Cervera, al qual succeí al capdavant de l’empresa tipogràfica on s’editava el diari “Las Provincias”.
Domènech i Cervera, Frederic
(València, 1853 – 1924)
Industrial impressor. Fill de Josep Domènech i Taberner, continuà la publicació del diari “Las Provincias”.
A la seva impremta s’imprimiren gran part de les obres bàsiques de la cultura valenciana de la segona meitat del segle XIX i del començament del XX. En el diari “Las Provincias” mantingué una línia conservadora i regionalista.
Fou succeït en la direcció de l’empresa, pel seu fill Frederic Domènech i Muñoz.
Domènec i Passanant, Joan Jeroni
(València, 1516 – 1592)
Jesuïta. Estudià filosofia i teologia a París. Ordenat, rebé una canongia a València, i el 1539 ingressà, a Itàlia, a la Companyia de Jesús, i perfeccionà els estudis a Roma. Tingué cura dels estudiants de Castella i de Catalunya-Aragó a París.
Nomenat provincial de Sicília, fundà els primers col·legis de l’orde a Messina i a Palerm. El 1544 fundà, amb la seva herència, el col·legi de Sant Pau a València -el primer de l’orde a la península-.
Tingué una gran influència espiritual a València i Mallorca (aconseguí l’ingrés a la Companyia de Jeroni Nadal el 1545).
Escriví un Cathechismus in toto Siciliae Regno auctoritate Proregis usurpatus (1547).
Diago, Francesc
(Viver, Alt Palància, 1562 – València, 23 maig 1615)
Historiador, teòleg i eclesiàstic. Professà en l’orde dels dominics (1578) i passà al convent de Santa Caterina de Barcelona com a lector de teologia. El 1602 tornà a València, on fou nomenat prior (1603) del convent de Sant Onofre.
L’any 1614 Felip III el designà cronista de la corona catalano-aragonesa. És autor de la Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), de la Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603) i d’uns Anales del reino de Valencia (1613), la seva obra més important, de la qual només fou publicat el primer volum, que arriba fins al regnat de Jaume I.
També escriví les biografies de sant Vicent Ferrer i de sant Ramon de Penyafort.
Dessoler, Ponç
(País Valencià, segle XIV – València, 1348)
Cavaller. Destacà al bàndol de la Unió de València, alçat contra Pere III el Cerimoniós.
Vencedor aquest, fou escapçat, amb alguns altres, els darrers dies de l’any 1348.
Despuig i Rocafull, Bernat
(Xàtiva, Costera, segle XV – València, 1537)
Mestre de Montesa (1506-37) i poeta. Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certament literari de València del 1474.
El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el Catòlic el nomenà ambaixador a Roma prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix.
El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat -propietat de l’orde de Montesa- fins a apoderar-se de la vila per la força de les armes, i entrà posteriorment a València amb l’exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat.
El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Jaume Prades.
Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho
(Madrid, 1590 – València, 1666)
Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).
En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.
Dassió i Albats, Tomàs
(València, 1527 – 1585)
(o d’Assió) Bisbe d’Oriola (1578-85). Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya; bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes.
Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València (1573), on exercí de vicari general. Fou rector i vice-canceller de la universitat de València. Assistí al Concili de Trento. A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya.
Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena (de la qual Oriola s’havia separat el 1566) i amb el capítol de la seva pròpia catedral.
Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes.
Dades dels Països Catalans 