(Alacant, 30 setembre 1850 – València, 14 juliol 1913)
Director d’orquestra i compositor. El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira, dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des des la seva fundació (1885) i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant.
És autor de sarsueles, com La clau del pit (1884).
Foren germans seus Ramon i Francesc, i fills seus Ramon i Pau Gorgé i Samper.
(Salamanca, Castella, 1900 – València, 1968)
Enginyer. Estudià a València i a Bèlgica, on es graduà.
El 1942 reprengué la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals.
Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València.
(Alberic, Ribera Alta, 29 setembre 1816 – València, 26 octubre 1871)
Polític i advocat. Fou diputat a les corts espanyoles.
Es distingí com a orador i publicista, abans que hagués de retirar-se a causa de trastorns mentals. Morí al manicomi de València.
(València, 1 gener 1877 – 4 gener 1972)
Dibuixant, escriptor i historiador de l’art. Format en les belles arts, conreà la caricatura, que sovint firmà amb el pseudònim Folchi, i participà activament en la vida artística valenciana, entre altres amb la divulgació dels valors de la ceràmica, especialment de Paterna.
Col·laborador periodístic especialitzat, és autor d’estudis i monografies: Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, Pinazo, su vida y su obra, però, sobretot, de l’obra monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Conreà també la narrativa (Contes del pla i de la muntanya).
Les seves col·leccions de ceràmica foren el ric origen del Museu Nacional de Ceràmica establert al Palau del Marquès de Dosaigües de València.
(València, 22 agost 1942 – 23 desembre 1996)
Polític i industrial. Fundà Unió Valenciana (UV) el 1982. Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre el català i el valencià i el canvi del terme País Valencià.
Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del PP. Al juny de 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP.
A l’assemblea d’UV, al novembre de 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar a la presidència de les Corts. El 9 de desembre de 1996 fou expulsat del grup parlamentari d’UV, però continuà al capdavant de la presidència fins a la seva mort.
(València, 1889 – 1977)
Compositor i crític musical. Estudià en el Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València.
Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a diverses revistes especialitzades.
Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i composicions de música religiosa.
(València, 1723 – 1794)
Matemàtic. Destacà per les seves activitats docents.
És autor de moltes obres de text escolar i d’altres sobre pràctica mercantil.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)
Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.
Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.
(València, segle XIV – 1348)
Barber. El 1347 destacà als aldarulls promoguts pels unionistes, que posaren en perill la vida de Pere III el Cerimoniós.
Vencedor aquest l’any següent, després de la batalla de Mislata i de l’ocupació de València, manà comparèixer Gonçalvo davant d’ell, i després de fer-lo objecte d’una interpel·lació sarcàstica, recordant els fets passats, el condemnà a ser arrossegat i penjat.
Joan Gomis (Illes Balears, segle XVI) Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere Gomis. Escriví l’interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca… (1542).
Miquel Joan Gomis (València, segle XVI – després 1570) Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda.
Pere Gomis (Illes Balears, segle XV – segle XVI) Poeta i notari. Pare de Joan Gomis. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena.
Dades dels Països Catalans 