Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Ribelles, Bartomeu

(València, 8 juny 1765 – 11 gener 1826)

Erudit. Dominicà (1778), fou cronista de l’orde i de la ciutat i regne de València.

Publicà la primera part d’Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer (1804), l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 (1804), Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia (1810), i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes.

Ribalta i Pelayo, Joan

(Madrid, 1596/97 – València, 1628)

Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l’obra del seu pare.

És autor d’una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d’un Sant Jeroni i d’un Sant Joan Evangelista.

Requena, Vicent

(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1590)

Pintor renaixentista. Probablement era germà de Gaspar Requena. Documentat del 1589 al 1590.

Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l’església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l’església de Sant Domènec, també a València.

També era bon retratista.

Requena, Gaspar

(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1583)

Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583.

En col·laboració amb l’extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat.

Probablement fou germà de Vicent Requena.

Renau i Montoro, Josep

(València, 14 juny 1874 – 1941)

Pintor. Conreà la pintura religiosa. Una de les seves obres més notables és el Sant Lluís Bertran de l’església valenciana de Sant Esteve. Treballà també com a restaurador.

Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Hi ha una tela seva al Museu de València.

Fou el pare de Josep Renau i Berenguer.

Rejaule i Rubio, Pere Joan

(València, 1578 – segle XVII)

Escriptor en castellà. Jurista. Ha estat identificat per alguns crítics com el dramaturg conegut pel pseudònim de Ricard de Túria.

Reixac, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV – València, 1407)

Cavaller. Amb senyoria a Reixac, prop de Montcada.

El 1407, residint a València, Felip de Boïl mogué brega contra ell i el seu amic Joan de Pertusa. En venjança, Berenguer atacà dies després, també a la ciutat de Valencià, el governador Ramon Boïl, germà de Felip. Amb quatre homes a cavall, el matà a llançades i fugí. La justícia restablí els fets.

El rei Martí I l’Humà, decidit a fer un escarment, féu escapçar Reixac i Pertusa i llevar el puny a Felip de Boïl.

Reig i Genovés, Joan

(València, 1865 – 1944)

Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar.

A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic “El Pueblo Obrero” i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort.

Reig i Garcia, Ferran

(Cocentaina, Comtat, 1832 – València, 1897)

Advocat. Germà de Joan. Fou degà del col·legi d’advocats de València (1882-83), president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84).

Fou el pare de Joan Reig i Flores.

Reig i Flores, Joan

(València, 1859 – 1906)

Escriptor. Fill de Ferran Reig i Garcia. Advocat, col·laborà a “Valencia Ilustrada” i a “Las Provincias”.

Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII -fet en col·laboració amb Josep Martínez i Aloy– i una biografia de Martí de Viciana.