Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Sales i Alcalà, Agustí

3 Respostes

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Sales, Miquel

1 Resposta

(Catí, Alt Maestrat, 1695 – València, 1761)

Eclesiàstic. Molt entès en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d’un nou llibre d’himnes a la seu valenciana.

Important mestre de l’escola musical de Catí.

Sales, Francesc

Deixa un comentari

(Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)

Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València.

Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà.

Salaia, Joan

1 Resposta

(València, 1490 – 5 desembre 1558)

(o Celaia)  Teòleg. Es doctorà en teologia a París (1522) i hi fou professor d’arts. Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista (1526).

Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia (1518) molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard (1527-31). Fou un seguidor de l’escola terminista de John Mair i, amb cert eclecticisme, dels dogmes occamistes.

A València imposà l’ensenyament d’Aristòtil seguint els comentaris de Tomàs d’Aquino i exercí un fort monopoli ideològic que impossibilità la docència universitària a erasmistes com Pere Joan Oliver (1528) i Pere Joan Nunyes. Aquest darrer li atribuí la responsabilitat de la desaparició dels vestigis romans de la ciutat per tal d’evitar tot rebrot de gentilitat.

Sala i Feliu, Pasqual

Deixa un comentari

(Pego, Marina Alta, 1679 – València, 1731)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics d’importància.

És autor d’estudis teològics i bíblics, escrits en llatí. La major part d’ells restarien inèdits.

Sacramento, Antoni

Deixa un comentari

(València, 3 juny 1915 – 31 maig 2016)

(Ferran Antolí-Candela i Piquer)  Escultor, dibuixant i metge. Ha exposat diverses vegades a València, Barcelona, Altea i Madrid. Ha aconseguit premis d’importància.

Saborit Colomer, Andrés

Deixa un comentari

(Alcalá de Henares, Madrid, 10 novembre 1889 – València, 26 gener 1980)

Polític socialista. Membre de l’ala moderada del PSOE. S’oposà a l’adhesió a la II Internacional, al pacte de Sant Sebastià (1930) i a l’alçament d’octubre de 1934, va haver d’abandonar el càrrec de secretari de la UGT.

Exiliat el 1939, el 1977 tornà a Espanya i residí fins a la seva mort a València.

És autor de la biografia Julián Besteiro (1967).

Saavedra i Jofré, Miquel de

1 Resposta

(València, 12 setembre 1765 – 1 octubre 1808)

Militar. Era baró d’Albalat i Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra i Squarzafigo, i germà d’Antoni. Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes. Això el féu impopular.

El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar-se a Bunyol. La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico.

Ruiz de Lihory i Pardines, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1852 – 20 gener 1920)

Baró d’Alcanalí i Mosquera, polític i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidí Lo Rat Penat.

Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918).

Rúbio i Rosell, Rafael

1 Resposta

(València, 1882 – 1941)

Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.

Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.

Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986)  Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.