Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Torres i Orive, Manuel

(València, 1851 – 1925)

Periodista. Estudià dret i professorat mercantil a Madrid. El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra carlina en el bàndol carlí.

Col·laborà a “Valencia Ilustrada”, “La Ilustración del Obrero”, “La Correspondencia de Valencia”, “La Moma”, “Para Todo el Mundo” i altres periòdics; dirigí els diaris “El Comercio” i “El Correo de Valencia”. Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València.

Fou autor d’una revista teatral bilingüe, “Juicio del año”, de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos.

Torres i Maeso, Domènec

(València, 20 novembre 1895 – 25 juny 1980)

Dirigent anarco-sindicalista. Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició; col·laborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” (València, 1933-36).

El seu paper en els dies de juliol de 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia (creat pel novembre 1936).

A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan M. Molina (Juanel) i posteriorment s’alineà amb la CNT “política”. Tornà de l’exili el 1975.

Torres i Belda, Josep Maria

(Castelló de la Plana, 26 febrer 1833 – València, 5 març 1884)

Arxiver i bibliògraf. Llicenciat en dret a la Universitat de València, el 1860 va obtenir el títol d’arxiver a l’Escola Superior de Diplomàcia. Fou bibliotecari de la universitat valenciana i col·laborà a la “Revista de Valencia” i “Las Provincias”.

Li foren premiats els estudis: Memoria sobre la introducción de la imprenta en Valencia i Reseña histórico-crítica de los principales monumentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia.

Torres, Pere

(València, segle XVI – 1631)

Frare cartoixà. Prengué l’hàbit a Portaceli el 1576. És autor d’un gran nombre d’escrits religiosos, que restaren inèdits.

Torrella, Jeroni

(València ?, segle XV – després 1512)

Metge i astròleg. Fill o germà del també metge Gaspar Torrella. Es graduà a Siena en arts i medicina. Coneixia el grec i l’àrab. Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II el Catòlic. El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina.

A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris (1496).

Torrella, Gaspar

(València, segle XV – segle XVI)

Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II.

És autor d’obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l’època.

Torre, Josep Maria de

(València, 1864 – 1906)

Metge i escriptor. Llicenciat (1890) i doctor (1892) en medicina, col·laborà en diverses revistes literàries de València i Madrid.

Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres.

Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar (1901), que dedicà a V. Blasco i Ibáñez. Obtingué la flor natural dels Jocs Florals de València (1889).

Tormo i Blaya, Ricard

(Aiacor, Canals, Costera, 7 setembre 1952 – València, 27 desembre 1998)

Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d’Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades.

La seva carrera, però, es truncà l’abril de 1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.

Tordera, Vicent

(València, 1620 – segle XVII)

Metge. Fou catedràtic durant catorze anys a la facultat valenciana. Sobresortí durant les epidèmies de pesta de 1648 i 1649.

És autor d’una Commentaria pertinentia ad libros physiologicos Hippocratis et Galeni (1670).

Tomàs i Taengua, Pasqual

(València, 18 agost 1893 – 4 maig 1972)

Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors.

Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l’UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE.

Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.