Arxiu d'etiquetes: urbanistes

Rigol i Riba, Artur

Deixa un comentari

(Capellades, Anoia, 1898 – Barcelona, 10 desembre 1934)

Dissenyador de jardins. Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca i al llarg d’Espanya i d’Itàlia.

Féu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc.

Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, col·laborà a “D’Ací i d’Allà” i a la revista “AC” defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins.

En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona (1934) i fundà la revista “Horticultura i Floricultura” (1933).

Renart i Arús, Francesc

(Sarrià, Barcelona, 1783 – Barcelona, 22 gener 1853)

Urbanista i comediògraf. Fill de Josep Renart i Closes.

Va escriure sonets o quadres de costums, alguns de bilingües i d’altres en català, els quals juntament amb els de J. Robrenyo, foren precursors del teatre català modern.

S’inspirà en temes, personatges i costums del país, i donà a conèixer l’aspecte pintoresc de la vida de Barcelona en el primer terç del segle XIX. El seu teatre s’allunya del moviment romàntic i alhora pren com a model autors clàssics de la comèdia, especialment Molière.

Les seves obres principals són La casa de les dispeses, Titó i Donya Paca o El viatge de la fortuna, de caràcter al·legòric i popular, El regrés del còlera, Caló i Teresa o el pintador i la criada, La Laieta de Sant Just i La festa del poble.

Reforma Interior, pla de

(Barcelona, 1881)

Pla de remodelació urbana del nucli antic de la ciutat. Elaborat per Àngel Josep Baixeres (1879) i aprovat el 1881 per l’ajuntament de Barcelona.

Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample. Implicava l’expropiació de 1.990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació.

L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 però no fou fins al 1909, després d’un acord amb el Banc Hispano-Colonial (1907), que hom inicià l’obertura de la via A (actual Via Laietana); el traçat de les vies B i C (parcialment obertes) fou modificat en part per Antoni Darder (1918) i per Josep Vilaseca (1932, 1941). el 1959 hom aprovà, modificat, el pla Soteras-Bardoy (1956), reformulació del pla Vilaseca, vigent en l’actualitat.

El pla de Reforma Interior ha estat qualificat de segregador (els habitants expropiats no podien accedir en general als nous habitatges); per això el pla Macià s’hi oposà i proposà un pla de sanejament de la ciutat antiga.

Ramoneda i Puiggròs -germans-

Josep Ramoneda i Puiggròs  (Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, segle XX)  Pintor, cartògraf i urbanista. Resident a Buenos Aires fins vers el 1920, es dedicà a la cartografia i realitzà diversos treballs urbanístics per a la ciutat de Barcelona (zona de la Ciutat Universitària). Com a pintor destacà sobretot en el camp de la miniatura.

Francesc Ramoneda i Puiggròs  (Barcelona, 1905 – Buenos Aires, Argentina, 1977)  Pintor. Marxà a Buenos Aires, on es formà i on desenvolupà la seva activitat artística. Va conrear, amb encert, el paisatge i sobretot el retrat (President Perón i Eva Duarte). Fou professor de dibuix i pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Tucumán (1946-49).

Morera i Gatell, Francesc de Paula

(Tarragona, 13 març 1869 – Lleida, 20 agost 1951)

Arquitecte, topògraf i urbanista. Es formà a Barcelona. Arquitecte municipal de Lleida (1906), exercí el càrrec trenta-cinc anys.

Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat (Hotel Pal·las, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc).

Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme.

És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX.

Montoliu i de Togores, Cebrià de

(Palma de Mallorca, 23 agost 1873 – Alburquerque, EUA, 27 agost 1923)

Urbanista i advocat. Fill de Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel. De família aristocràtica tarragonina, residí a Barcelona, on divulgà les idees dels urbanistes sociològics.

Fundà la Societat Cívica La Ciutat-Jardí (1912), inspirada en la teoria del mateix nom d’Ebenezer Howart. Féu estades a Anglaterra, fins que es traslladà a EUA com a professor universitari.

De formació modernista, publicà John Ruskin (1901), La ciudad jardín (1912), La cooperación en el movimiento de las ciudades-jardín (1914), L’home i sa tasca (1914) i El sistema de Taylor y su crítica (1916), a més de versions, generalment en català, de Shakespeare -un intent d’obres completes-, Emerson i Whitman.

Preconitzava la descentralització de Barcelona, la protecció del paisatge i la integració del treball de l’home en la natura.

Mitjans i Miró, Francesc

(Barcelona, 15 juliol 1909 – 20 novembre 2006)

Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l’academicisme i l’arquitectura moderna.

És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d’estiu, l’hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb Josep Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona.

Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964.

Massanés i Mestres, Josep

(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)

Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.

Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.

Martínez-Marí i Òdena, Josep Maria

(Barcelona, 28 febrer 1916 – 1 abril 2018)

Sociòleg i urbanista. Llicenciat en dret.

Ha publicat Sociología y urbanismo (1959), La aportación de Almería al nacimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l’habitatge a Catalunya (1968).

Jaussely, pla

2 Respostes

(Barcelona, 1907)

Projecte de reforma urbana de la ciutat, fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 – Givry, Illa de França, 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament.

El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch.

En aquest pla s’estudiava la possibilitat de noves vies (com els passeigs de ronda i marítims, diagonals, etc), de zones enjardinades, de noves vies ferroviàries, de llocs d’esbargiment, de barris obrers, etc.

No ha estat aplicat d’una manera oficial, però ha inspirat una gran part de les reformes urbanes dels últims anys.