Arxiu d'etiquetes: traductors/es

Ya’aqob -varis bio-

1 Resposta

Ya’aqob Barceloní  (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV)  Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.

Ya’aqob ben David ben Yom Tob Ha·po’el  (Perpinyà, segle XIV)  (o Bonet Bonjorn) Astròleg jueu. El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català.

Ya’aqob ben Yehudà Cabrit  (Barcelona, segle XIV)  Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.

Ya’aqob Eliahu  (València ?, segle XIII)  Polemista jueu. Sens dubte del segle XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca. L’adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià.

Ya’aqob ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.

Sala Solanes de Lunell, Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Dama. Fou admirada per la seva cultura.

El 1775 traduí del francès i anotà l’obra La ciencia del gobierno.

Roca i Cupull, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1869 – 1909)

Escriptor i traductor. Cooperà a la reforma ortogràfica dirigida per Pompeu Fabra. Formà part del grup de “L’Avenç”.

Traduí al català les Màximes de La Rochefoucauld i L’avar de Molière.

Qalonimos ben Qalonimos

1 Resposta

(Arles, Vallespir, 1287 – vers 1328)

Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya.

Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester.

Oliver i Cabrer, Maria Antònia

1 Resposta

(Manacor, Mallorca, 4 desembre 1946 – Sencelles, Mallorca, 10 febrer 2022)

Escriptora i traductora. El 1970 es traslladà a viure a Barcelona, ciutat on publicà la major part de la seva obra, i on va pertànyer al col·lectiu Ofèlia Dracs. Casada amb l’escriptor Jaume Fuster.

Ha escrit novel·les (Cròniques d’un mig estiu, 1970; El vaixell d’Iràs i no Tornaràs, 1976; Crineres de foc, 1985; Antípodes, 1990; Amor de cans, 1995, etc), narracions (Coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades, 1975; Figues d’un altre paner, 1979; Tríptics, 1989, etc) i guions per a la televisió (Muller qui cerca espill, 1980; Vegetal, 1981; Què patines, Laura, 1987).

Autora, en col·laboració amb A. Catany, del volum Les Illes (1975). Ha conreat també la literatura infantil (Margalida perla fina, 1985; El Pacaticú, 1988) i el teatre (Negroni de Ginebra, 1993).

Medinabeitia, Maria Josepa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1797 – segle XIX)

Escriptora. Traduí dues obres de teatre de l’italià al castellà.

Massaguer, Enric

Deixa un comentari

(Girona, 1870 – segle XX)

Escriptor. És autor de nombroses traduccions i adaptacions al castellà d’obres estrangeres, entre d’altres escrits. Col·laborà a “Estudio”.

Marimon i Salvador, Felip

Deixa un comentari

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, vers 1558 – Pèrfugas, Sardenya, 1613)

Traductor. Ingressà a l’orde de Montesa (1580), i gestionà la incorporació d’aquesta a la corona (1592); el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu.

Fou bisbe d’Empúries (1607-12) i de Sàsser (1612-13), a Sardenya.

De jove féu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili. Deixà escrits dos volums de sermons.

Gispert i Serra, Frederic Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – Girona ?, segle XX)

Escriptor, traductor i advocat. Dirigí la revista “Lo Geronès” de Girona. Col·laborà a d’altres publicacions.

Traduí moltes obres del francès, l’anglès i l’alemany.

Foulché-Delbosc, Raymond

2 Respostes

(Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)

Hispanista. Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911) i d’Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902).

Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.