Arxiu d'etiquetes: Torroella de Montgrí

Fonollera, la

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Jaciment arqueològic, situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.

A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze. La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles. Les dues darreres fases corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima.

Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia. Foren caçadors, pescadors, recol·lectors de moluscs i agricultors.

Tot i que el jaciment fou descobert el 1883, fou a partir del 1975 que, sota la direcció d’E. Pons, foren iniciades les excavacions de forma sistemàtica.

Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí

2 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1980 – )

Festival de música. Organitzat per les Joventuts Musicals de Torroella i celebrat anualment els mesos de juliol i agost.

Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l’European Festivals Association.

Completa la seva programació amb cursos d’interpretació musical impartits per prestigioses figures internacionals.

Estartit, l’

14 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Poble, situat a la desembocadura del Ter.

Primitiu nucli de pescadors, al segle XVIII esdevingué un dels principals ports de la zona per donar sortida cap a Barcelona als productes de l’interior.

Cap a la meitat del segle XIX, amb l’auge del turisme al Principat, ha esdevingut un nucli important del turisme de la Costa Brava, en especial des del 1950.

Duc, cau del

2 Respostes

(Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà)

Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals.

Excavades el 1927 per Maties Pallarès i Lluís Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica.

Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i Eduard Ripoll a classificar-los com a mosterians.

Costa i Hugas, Josep

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 14 febrer 1827 – 26 maig 1881)

Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascón.

Residí molts d’anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts.

Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).

Coll i Rigau, Pere

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 març 1853 – Pals, Baix Empordà, 2 agost 1918)

Agricultor. A la tornada de Cuba, on aplegà una fortuna notable, introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà.

L’any 1909, després d’un seguit d’enfrontaments amb el seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, contrari al conreu de l’arròs, va dirigir una campanya a través de la comunitat de regants de la sèquia del Molí de Pals, i n’aconseguí l’autorització definitiva.

Casellas i Coll, Pere

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 17 juny 1804 – Riudaura, Garrotxa, 1 maig 1863)

Metge. Es doctorà a Montpeller. Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot.

És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la M.I.V. de Olot (1849).

Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus.

Càrcer -Baix Empordà-

3 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Antic priorat (Santa Maria de Càrcer), del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit.

És esmentat ja el 844; rebé el nom de Sant Pere (889) o de Sant Pere i Santa Maria (1187) de Càrcer, bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar.

Al començament del segle XV era quasi derruït; actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Massos.

Boix i Rissech, Josep Maria

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23 març 1908 – Girona, 2 juliol 1980)

Músic. Instrumentista de la cobla L’Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons.

Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.

Audivert i Mir, Pompeu

Deixa un comentari

(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)

Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.

Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.

És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).