(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 26 novembre 1846 – Madrid, 1910)
Enginyer agronomista. Fou fundador i redactor de la “Revista de Montes” (1877-88).
S’interessà pel problema de les dunes del golf de Roses i n’aconsellà la repoblació de pins el 1898. També treballà per a la millora de l’alzina surera.
Fou membre de nombroses societats i president de la Real Sociedad Española de Historia Natural.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Espai natural protegit. Comprèn els ecosistemes marins adjacents a les illes Medes, inclosos en l’àrea delimitada entre la punta de les Salines i la punta del Molinet (o la costa del Montgrí) i tres punts situats en les aigües que envolten l’arxipèlag. A l’interior de l’àrea delimitada es declara una zona estrictament protegida que s’estén 200 m cap endins a partir dels límits de la reserva.
L’any 1983, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat va prohibir la pesca i l’extracció dels recursos marins vius del litoral de les illes Medes. L’objectiu d’aquesta disposició era evitar l’acció degradadora de les activitats de l’home i salvaguardar les espècies que es mouen en aquell entorn, així com l’ecosistema que els és propi.
No obstant això, l’afluència de visitants a les illes va augmentar considerablement a final de la dècada de 1980, i va ser aleshores quan, tenint en compte el grau de massificació que estaven adquirint les immersions (de l’ordre de 800 a 1.000 diàries), es va considerar necessari elaborar una llei de protecció d’aquest espai natural. Aquesta llei no s’elaborà fins al 1990, promoguda per la Direcció General de Pesca Marítima, sota el nom de “Conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes”.
L’objecte de la definitiva protecció és establir un règim específic per conservar i protegir el medi marí de les illes i del seu entorn i per evitar-ne la destrucció, el deteriorament o la desfiguració de l’hàbitat natural. Posteriorment s’han anat aprovant diverses normatives i plans de regulació de les activitats aquàtiques que es realitzen a les Medes.
Enllaç web: Parc Natural de les Illes Medes
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 19 gener 1885 – 6 gener 1962)
Músic de cobla i compositor de sardanes. A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i als 18 anys ingressà a la cobla Els Montgrins, de Torroella de Montgrí, i en fou director a partir del 1909.
A les seves primeres sardanes, de melodia agradable i ingènua Esperança i Cants de maig, seguiren les cèlebres L’anell de prometatge, Llevantina, El Saltiró de la sardina, Angelina, Girona aimada, Continuïtat, La sardina encara salta, Torroella vila vella, Record de Calella, etc, totes de retenció fàcil.
La seva tècnica elemental i la simplicitat de les melodies el convertiren en el compositor de sardanes més popular i alhora més discutit, a causa del discret valor musical de la seva obra. Deixà escrites 105 sardanes.
Dades dels Països Catalans 