Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris

Cardona, comtat de

76 Respostes

(Catalunya, segle XIV – )

Títol concedit l’any 1375 a Hug II de Cardona per Pere III de Catalunya; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.

Durant el seu llarg govern (1334-1400), el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació (1381) del vescomtat de Vilamur, de la rica i extensa baronia de Bellpuig (1386) i de la de Juneda.

L’adhesió del comte Joan Ramon Folc I de Cardona, fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la sentència de Casp (1412) fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades (1425) com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà també la baronia d’Entença.

Joan Ramon Folc II renuncià aquell comtat en el seu fill Joan Ramon Folc III, el qual fou sens dubte la figura més brillant de la casa de Cardona. En esclatar la guerra civil (1462) abraçà la causa reialista i fou la principal figura militar de Joan II el Sense Fe en aquella llarga lluita, de la qual fou també un dels grans beneficiaris.

El seu hereu Joan Ramon Folc IV de Cardona (1486-1513), a qui, com a nét de Jaume II d’Urgell el Dissortat, foren fetes propostes de reialesa pels catalans rebels a Joan II (1466), es mantingué fidel al rei, i fou recompensat amb la investidura del comtat de Pallars, erigit en marquesat (1491), i l’erecció del comtat a ducat de Cardona (1491).

En morir el seu successor Ferran de Cardona i Enríquez (1543), heretà el ducat la filla d’aquest, Joana (I) de Cardona i Manrique de Lara.

A la mort del duc Pedro Antonio de Aragó y Fernández de Córdoba (1670-90), sense fills, el copiós heretatge anà a parar al llinatge castellà dels ducs de Medinaceli a través de la filla del duc Lluís Ramon Folc d’Aragó i Fernández de Córdoba, Caterina Antònia de Cardona, casada amb Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli.

Al segle XVII, el ducat pròpiament dit, que comprenia les terres de l’antic vescomtat, era compost de quatre grans batllies (Cardona, Solsona, Torà i Morunys).

Canet de Mar, vescomtat de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Títol atorgat el 1875 a Josep Baró i Blanxart.

Canals -Vallès Occidental-

3 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

(o Canalsroges)  Antiga quadra, a l’oest de Valldoreix.

L’antic castell de Canals, enrunat, passà, el segle XIII, dels Cervelló al monestir de Sant Cugat (l’abat es titulà baró de Canals).

El centre era l’església, desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons.

Camprodon, comtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Títol, concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles III al militar Josep Oliver de Boteller i Saragossa.

Campmany, marquesat de

Deixa un comentari

(Alt Empordà, segle XVIII)

Títol, creat el 1798 a favor de Marià de Sabater i de Vilanova, sobre la baronia de Campmany, pertanyent als Satorra fins que passà als Vilanova, senyors d’Esparreguera, vers 1518, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan segle XVIII.

Callús, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d’Alemany-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial.

Passà als Despujol, marquesos de Palmerola.

Caldes de Montbui, marquesat de

3 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Títol, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l’historiador Carles Sanllehy i Girona.

Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, li fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui.

Cabrera, comtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial, concedit el 1719 per l’emperador Carles VI d’Àustria a Joan Gil de Cabrera i Perellós, únic titular.

Cabanes, marquesat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Títol concedit el 1921 al banquer Josep Garriga i Roig.

Bullidor, el

2 Respostes

(Barbens, Pla d’Urgell)

Poble, al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu. Fou municipi fins a mitjan segle XIX.

La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot; el 1859 el títol passà als Dalmases.