Arxiu d'etiquetes: Terrassa (nascuts a)

Miralda i Bou, Antoni

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1942 – )

Artista. S’ha presentat nombroses vegades a exposicions, tant nacionals com estrangeres, i sempre amb gran èxit, servint-se de tècniques artístiques conceptuals, objectes, manipulacions, fotografies, happenings, accions, etc.

El 1967 presentà el que ha estat un dels seus temes preferits, els Soldats soldats: soldats de plàstic, com els de joguina, situats sobre un tauler com si es tractés d’un joc d’escacs.

Més tard s’interessà pels fets socials, i pel seu caràcter cerimonial i festiu; el 1981 realitzà l’acció desfilada Wheat Steak. El 1986, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, ideà el projecte Honeymoon, consistent en una insòlita boda entre la estàtua de la Llibertat de Nova York i la de Colom, de Barcelona.

Martí i Bonet, Josep Maria

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 15 juny 1937 – )

Eclesiàstic i historiador. Doctor en història eclesiàstica a la Gregoriana de Roma i diplomat en paleografia, diplomàtica i arxivística, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. Des del 1972 fou director de la Biblioteca Pública Episcopal i de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Entre les seves nombroses publicacions cal destacar: Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975), Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y arzobispos de Occidente (1976) -la seva tesi doctoral-, 83 pergamins del Monestir de St. Llorenç de Terrassa (segles X-XI) (1978) -en col·laboració-, Epistolario del Dr. Masmitjà, fundador de la Congregación de religiosas “Corazón de María” (1981), etc.

Inicià la publicació d’un Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, del qual ha publicat dos volums (1978 i 1981). L’any 2010 fou elegit acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Gabriel i Sirvent, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 21 març 1945 – )

Historiador. Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993. Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític. Col·laborador de les revistes “L’Avenç” i “Recerques” des dels primers números i d’altres com “Randa”, “Estudios de Historia Social” i “Historia Social”.

Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes col·laboracions en obres col·lectives: El moviment obrer a Mallorca (1973), Joan Peiró. Escrits, 1917-1939 (1975), Escrits polítics de Federica Montseny (1979), El anarquismo en España (1979), Mallorca Contemporánea. Siglos XIX y XX (1984), La Restauración y la Dictadura en Cataluña, 1875-1930 (1984), La població obrera catalana, una població industrial? (1985), Entre liberals i conservadors, 1880-1898 (1987), Sous i cost de la vida a Catalunya a l’entorn dels anys de la primera guerra mundial (1988), Movimiento obrero y Restauración borbónica, 1874-1902 (1990), Sindicalismo y sindicatos en Catalunya. La UGT, 1888-1938 (1990), Espacio urbano y articulación política popular en Barcelona, 1890-1920 (1992), Insurrección y política. El republicanismo ochocentista en Cataluña (1994), El republicanismo militante en Cataluña en la primera etapa de la Restauración, 1875-1893 (1996) i El moviment obrer a les Illes Balears, 1869-1936 (1996).

També ha publicat en col·laboració la Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989), ha dirigit Ictíneu. Diccionari de les Ciències de la Societat als Països Catalans, ss XVIII-XIX (1979), i dirigí des del 1994 l’obra Història de la Cultura Catalana.

Cardús i Ros, Salvador

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 12 juny 1954 – )

Sociòleg i periodista. Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976 i 1981, respectivament), fou professor de sociologia a la UAB. Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals, especialment el catalanisme polític.

Entre les seves publicacions cal esmentar Plegar de viure (1981), Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985), Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995), Interdependència territorial i vertebració política. La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996 (1998) i El desconcert de l’educació (2000). A més, ha col·laborat en diverses obres col·lectives: La mirada del sociòleg (1999), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni (2000), etc.

Com a periodista, fou fundador i director de la revista “Crònica d’Ensenyament” (1987-88), sotsdirector del diari “Avui” (1989-91), i col·laborà regularment en la premsa (part dels seus articles han estat publicats en llibres, com Algú sap cap a on anem? i Concili amb folre i manilles. L’Església catalana ha través del seu concili. Ha estat guardonat amb diversos premis.

Canyameres i Casamada, Ferran

3 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 22 gener 1898 – Barcelona, 28 setembre 1964)

Escriptor i traductor. Exiliat a París el 1939, hi fundà l’editorial Albor, que publicà llibres catalans de bibliòfil. Tornà el 1950, i fou empresonat per haver ajudat Joan Comorera, que vivia clandestinament a Barcelona.

Poeta noucentista: Mig temps (1950), Com el Vallès no hi ha res (1951) i Poesia secreta (1955), fou temptat per altres gèneres, com el teatre: El cercle de la por, estrenada a Tolosa de Llenguadoc el 1948; narració: Claror de nit (1945), El gos que udolà a la mort (1958), Món, dimoni i carn (1962); biografia: Josep Oller i la seva època (1959), Clavé, un solitari (1963); monografia comarcal: El Vallès (1961), i d’altres.

Els llibres de memòries, estilitzats i lírics, són potser, els més significatius del conjunt de la seva obra: Quan els sentits s’afinen (1960), De París, el fel i la mel (1965) i Diari íntim (1970). També traduí al català obres de Baudelaire, Coolen, Maurette, etc, i, al castellà, nombroses novel·les de Simenon. Autor d’El gran sapastre (1977), obra sobre Joan Puig i Ferreter, escrita cap al 1941, després d’enemistar-s’hi.

Benet i Vancells, Rafael

12 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 2 juny 1889 – Barcelona, 16 gener 1979)

Pintor i tractadista d’art. Crític contemporani. Fou deixeble de Francesc d’Assís Galí a l’Escola d’Art, a la qual assistí, i del seu oncle Joaquim Vancells. Animador de l’Agrupació Courbet (1919) i de Les Arts i Els Artistes, fou fundador del Saló de Montjuïc i president del Cercle Artístic de Sant Lluc (1929).

Paisatgista i autor de quadres de natura morta, també va cultivar la figura. Coneixedor de les tendències impressionistes i cubistes, la seva obra, sense estar afiliada a cap, n’aprofita les experiències. Va exposar no solament a Barcelona, sinó també a París, Londres i Nova York. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. El 1959 guanyà el gran premi de la Ciutat de Terrassa i el 1966 obtingué el primer premi de la Crítica.

Com a crític i historiador d’art va escriure a “La Revista”, “Gaseta de les Arts”, “La Veu de Catalunya”, “D’ací i d’allà”, “Mirador” i “Revista”. Fou redactor d’obres com L’art català i Monumenta Cataloniae.

Publicà les monografies Joaquim Vayreda (1923), El escultor Manolo Hugué (1942), Darío de Regoyos (1945), Velázquez (1946), Antonio Viladomat (1947), Isidro Nonell y su época (1947), Xavier Nogués (1949) i Joaquim Vancells (1954).

Publicà també La escultura moderna y contemporánea (1949), El futurismo comparado (1949) i, en col·laboració amb el seu fill Jordi Benet i Aurell, Impresionismo (1952) i Simbolismo (1953). Fou cofundador del museu de Tossa de Mar.