Arxiu d'etiquetes: termes

Carrascal, el -Montsià-

(Mas de Barberans, Montsià)

(o el Vilar de Carrascal) Despoblat recent i antic terme, al límit entre el pla de la Galera i els contraforts meridionals dels ports de Beseit.

Havia pertangut al bisbe de Tortosa.

Carassumada

(Torres de Segre, Segrià)

Despoblat i antic terme, al sud-est del poble.

Dalt un turó (202 m alt), hi ha el santuari de la Mare de Déu de Carassumada.

Canís, el

(Rosselló de Segrià, Segrià)

Antic terme i colònia tèxtil, al nord del poble, a l’esquerra del canal de Pinyana.

Burjassénia

(Tortosa, Baix Ebre)

Casa i antic terme, proper a l’Aldea.

Al seu costat s’aixeca la torre de Burjassènia (14 m alt) documentada des del 1188. De base circular i molt esvelta, ha estat restaurada

Burgar, el

(Reus, Baix Camp)

(ant: el Brugar) Caseriu i antic terme, al nord-est de la ciutat.

L’antiga església parroquial de l’Esperança fou agregada a la parròquia de la Selva.

Bomburguet

(Alcover, Alt Camp)

(o Burguet) Antic terme, situat al sud de la vila, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

Blancafort -Berguedà-

(Cercs, Berguedà)

Antic castell, enrunat, i terme (1.176 m alt).

Havia pertangut al monestir de Montbenet; al segle XIV fou adquirit per la ciutat de Berga.

Arrose

(Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)

Antic terme, situat entre els antics municipis de Jou i de Son, separat, pràcticament, de la resta del terme municipal.

És drenat pel barranc d’Arrose, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.

Arraona -terme-

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al segle X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau.

Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l’actual nucli urbà de Sabadell.

Arguells

(Oliola, Noguera)

Masia i antic terme, situada a mig camí d’Agramunt a Coscó.

Conserva encara l’església romànica de Santa Margarida d’una nau, amb absis de planta semicircular amb la característica excepcional de tenir el seu centre una petita absidiola acusada a l’exterior.