(Barcelona, 1788 – 1857)
Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837).
És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.
(Catalunya ?, segle XV – vers 1530)
Religiós carmelità. Féu els seus estudis a Cervera i a París, capital on fou catedràtic de teologia i es guanyà el sobrenom de “Doctor sublim”.
Publicà diverses obres, entre les quals destaca el Comentario del maestro de las sentencias.
Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí català Josep Maria Galdácano i Melià (1889-1953).
(Perpinyà, segle XVIII – Barcelona, 1795)
Escriptor, del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82).
Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795.
(Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. Era lector del convent de servites de Barcelona. El 1771 era professor de filosofia.
Publicà Sacrae Theologiae conclusiones (1760), exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època.
(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)
Teòleg i canonge de Vic des del 1410.
Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)
Teòleg i inquisidor. Dominicà del convent de Barcelona. Mestre en teologia a la universitat de París (1358).
Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l’orde en els quals hagué d’afrontar la situació creada pel Cisma d’Occident.
És autor d’un comentari al Llibre de les Sentències.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ? , segle XVI)
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prop de Barcelona.
Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí.
(Catalunya ?, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)
Talmudista hebreu. Visqué a Barcelona del 1245 al 1310.
Fou deixeble del famós Bonastruc de Porta. Gaudí de gran prestigi internacional.
Escriví una rèplica al Pugio fidei de Ramon Martí.
