Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Descallar -varis bio-

Deixa un comentari

Guerau Descallar  (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII)  Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.

Jordi Descallar  (Illes Balears, segle XVI)  Poeta. Escriví en català.

Mateu Descallar  (Illes Balears, segle XVII)  Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.

Miquel Joan Descallar  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699)  Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.

Delpàs i Pincard, Àngel *

Deixa un comentari

Veure> Àngel del Pas i Pincard  (teòleg i reformador franciscà de la Catalunya Nord, 1540-96).

Danús i Bonet, Andreu

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca, 5 agost 1752 – 2 setembre 1807)

Teòleg. Rector del col·legi de la Sapiència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776.

Fou rector d’Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal.

Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.

Crespí i Borja, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de teologia i ocupà alguns càrrecs al bisbat de València.

Deixà diversos escrits.

Correger, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIV – 1408)

Filòsof i teòleg. Destacat defensor de la tradició tomista.

Dominicà (1347), ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca.

Fou inquisidor de Mallorca (1379) durant el Cisma d’Occident.

Concepció, Francesc de la

Deixa un comentari

(Pego, Marina Alta, segle XVII – Manila, Filipines, 1701) 

Frare franciscà. Fou arxiu missioner a les Filipines i a la Xina.

Excel·lí com a teòleg i escriví obres notables.

Ceriol, Frederic

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Teòleg. Malgrat les seves doctrines no gaire ortodoxes, fou protegit per Carles I i per Felip II.

Del seu llibre Del consejo y del consejero se’n feren diverses edicions, i a la Biblioteca Rivadeneyra publicà l’obra Rhetoricorum libri III Bonomia sive de libris sacris convertendis in vernaculam linguam, que fou condemnada pel concili de Trent.

Celaia, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan Salaia  (teòleg valencià del segle XVI).

Catany, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx ?, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1 octubre 1462)

Eclesiàstic. Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a les Illes Balears.

Home de confiança dels reis i del papa Pius II, el qual li demana que posés el seu valiment per a la pau a Mallorca en les discòrdies dels forans i ciutadans de mitjan segle XV.

Autoritzat pel rei, fundà l’Hospital General que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores (1456).

Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí.

Hom n’intentà la beatificació.

Castellolí, Lluís

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XV – Nantes, França, 1532)

Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11). Ingressà en l’orde dominicà (1512), on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva. Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes. Catedràtic de filosofia moral (1516-20).

Predicà a València el 1519 contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies.

Acabada aquesta (1523), hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent de l’estudi general de Barcelona. El 1532, nomenat definidor i elector de l’orde, passà a Roma.