(Catalunya, segle XIII)
Mestre de l’orde del Temple.
El 1227 fou un dels membres de l’alt tribunal que, sota la presidència d’Aspàreg de la Barca, arquebisbe de Tarragona, ajustà a Alcalà del Obispo (Aragó) les diferències entre Jaume I i la noblesa aragonesa.
(Catalunya, segle XIII – vers 1282)
Mestre del Temple. Fill segon de Ramon de Montcada (II de la branca de Tortosa) i de la dama Galbors.
L’any 1276 combaté amb Jaume I l’alçament sarraí de la vall d’Albaida, en companyia del seu germà Guillem Ramon (I de la branca de Tortosa-Fraga), i féu que el monarca es retirés a llocs més segurs.
En aquesta campanya caigué presoner, amb altres frares templers, a l’acció de Llutxent. Dut pels rebels al castell de Biar, es guanyà la complicitat d’un sarraí que el custodiava i fugí, als pocs dies de captiveri, amb els seus acompanyants.
(Miravet, Ribera d’Ebre)
Preceptoria i comanda dels templers.
Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.
Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV (1153), i la donà als templers.
Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.
(Catalunya, segle XII)
Marí i frare del Temple.
El 1188 comandava les quaranta galeres trameses per Guillem II de Sicília en auxili de la plaça de Tir, on els croats eren assetjats pels turcs de Saladí.
Trencà el bloqueig naval que sofria la ciutat llençant una nau encesa sobre els vaixells enemics, molts dels quals resultaren cremats.
Introduït un fort auxili, els turcs hagueren d’alçar el setge.
(Catalunya, 1134 – 1185/86)
Senyor del castell de Jorba.
Milità un quant temps a l’orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV i després al d’Alfons I, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques.
Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s’encarregà de l’administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanís, el rei Llop de Múrcia i València.
Senyor d’extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor dels cistercencs de Santa Maria de Valldaura.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa.
Fou emissari de la plaça d’Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més: els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem de Villalba, i l’hospitaler Llop de Lliurans.
Tots quatre foren capturats. Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s’interessava encara perquè fossin alliberats.
(Catalunya, segle XIII)
Frare del Temple. Anà al concili de Lió (1274), presidit pel papa Gregori X i celebrat amb l’assistència de Jaume I el Conqueridor, al qual acompanyà, tot i que era un dels assistents més vells, ja que feia una seixantena d’anys que era frare.
Fou especialment consultat durant la discussió d’un projecte de croada a Terra Santa.
(Catalunya, segle XIII – després 1271)
Mestre del Temple a Catalunya i a Aragó. Potser fill petit del vescomte Guillem (III) de Castellnou.
Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269. El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu de Girona, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I de Catalunya i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya.
(Catalunya, vers 1200 – vers 1270)
Mestre del Temple. Senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs. Fill del vescomte Guillem I de Cardona.
Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V. El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei.
Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València (setge de Borriana, 1233) i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia.
Intervingué novament en les lluites d’Urgell, ara al costat del monarca i els Montcada contra Àlvar d’Urgell, ajudat pel vescomte Ramon Folc V de Cardona (1259). Abans (1250-53) havia intervingut en diverses comissions d’arbitratge entre el rei i el seu fill Alfons.
(Catalunya, segle XIII)
Comanador de Miravet de l’orde del Temple.
Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l’expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l’illa amb un contingent armat (1229). Per designació reial, fou un dels repartidors de les terres conquerides.
Dades dels Països Catalans 