Arxiu d'etiquetes: Teià

Foix i Gual, Joan Baptista

(Barcelona, 12 octubre 1780 – Teià, Maresme, 12 octubre 1865)

Metge. Llicenciat per la Universitat de Barcelona (1807), participà a la Guerra del Francès com a facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, fins el 1863.

Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre’l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu (1834), Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona (1835), Breve reseila del origen, progresos y estado actual de la materia médica (1846) i Apuntes sobre la terapéutica general (1858).

Barrera i Barnils, Joan

(Teià, Maresme, segle XVIII – 1752)

Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic.

És autor d’alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d’anotacions diverses de caràcter erudit.

Fiveller de Clasquerí i de Bru, Joan Antoni de

(Barcelona, 1758 – Teià, Maresme, 1856)

Noble i il·lustrat. Senyor de Margalef. Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya.

Fou un membre actiu, des del 1786, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions, i, des del 1826, presidí l’Acadèmia de Bones Lletres (féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller).

Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona 1806-20 (durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat), i després del Trienni Constitucional tornà a ocupar aquest càrrec (1824-33). Es retirà a Teià.

Dalmau i Oller, Sebastià

(Teià, Maresme, 29 novembre 1682 – Viena, Àustria, 2 agost 1762)

Militar austriacista i financer. Fill d’Amador Dalmau i Colom. Després d’un breu empresonament (1704), fou nomenat cavaller.

Durant la guerra de Successió, en el setge de Barcelona del 1706 contribuí a la defensa de la ciutat comandant un esquadró de cavalleria de 40 homes costejat per ell. Posteriorment (1710) combaté per Aragó i Catalunya, i fou ascendit a sergent major.

Esgotada la tresoreria dels aliats, féu un prèstec que permeté la contraofensiva sobre Balaguer i Girona.

El 1713 fou ascendit a coronel i nomenat membre de les Juntes de Defensa del nou govern provisional. Defensà Barcelona del setge del duc de Pòpuli i s’apoderà de Montjuïc.

Participà el mateix any en l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer fora de la ciutat. Durant els darrers mesos del setge, prengué part molt activa en la direcció de la defensa.

Uns quants dies després de la caiguda de Barcelona (11 setembre) fou detingut amb uns altres caps de la defensa, i estigué empresonat a Alacant, Pamplona i Segòvia, mentre li eren confiscats els béns.

Alliberat després del tractat de pau signat entre Espanya i l’Imperi a Viena, es posà al servei de l’arxiduc, ja emperador amb el nom de Carles VI, que el nomenà general en cap de cavalleria (1727).

El 1753, durant el regnat de Francesc I, ascendí a tinent general de l’Imperi.

Civil i Costa, Pau

(Teià, Maresme, 20 novembre 1899 – Barcelona, 28 desembre 1987)

Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d’òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d’Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres.

El 1953 participà en l’estrena de l’òpera Canigó, d’Antoni Massana.

Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona.

Batllori i Obiols, Antoni

(Barcelona, 12 gener 1951 – Teià, Maresme, 7 gener 2023)

Dibuixant, humorista i caricaturista. Signà Toni. Fill i deixeble d’Antoni Batllori i Jofre.

Publicà acudits sobre temes d’actualitat a la premsa periòdica (“El Noticiero Universal”, “El Jueves”, “Avui”), amb un estil marcadament caricaturesc.

També ha treballat en el camp del cinema, especialment l’infantil.