Sector de la zona litoral del municipi, a llevant del cap de Salou, davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de la Pineda vers Tarragona.
Ha esdevingut un important nucli residencial i turístic (hotels, restaurants, xalets, apartaments).
(Perafort, Tarragonès)
Poble, a l’esquerra del Francolí, a l’oest del cap del municipi.
La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu. Situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus.
(Salou / Vila-seca, Tarragonès, 1 maig 1995)
Parc temàtic d’atraccions, obert el 1995. Té 1.150.000 m2 de superfície, dada que el converteix en el primer d’Espanya i el segon d’Europa.
Les seves atraccions -com el Dragon Khan, única muntanya russa del món amb 8 bucles- és distribueixen en cinc àrees temàtiques (Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West) on es desenvolupen moltes representacions diàries.
A partir del 1998 va dependre de l’empresa Universal Studios.
Enllaç web: Port Aventura
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Important nucli turístic.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s’esten la platja de la Pineda, que s’allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou.
Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l’estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda.
Església i actual santuari de la Pineda, que és l’antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet.
Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d’apartaments, hotels, càmpings i restaurants.
(Tarragona, Tarragonès)
Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de la ciutat, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al sud-est.
La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic.
No és ben coneguda quina funció tenia: tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum.
Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi. Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat (segle XII), prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe.
Fou refet al llarg del segle XIV, però a partir del XVI restà abandonat i posteriorment passà a servir de dipòsit de material bèl·lic i caserna (el quarter del Rei, al segle XVIII).
Fou volat en gran part a la retirada de les tropes franceses el 1813 i a mitjan segle XIX, novament refet, es convertí en presó provincial.
En edificar el nou Museu Arqueològic al seu costat, l’edifici i les sales de les edificacions romana i medieval s’aprofitaren com a ampliació del Museu (1971).
(Constantí, Tarragonès, 1985 – )
Grup de rock. Format per Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria i veu). Autodefinits com un grup de rock agrícola, el seu estil té fortes influències del pop anglès i del soul.
Després de la seva primera referència discogràfica homònima (1989), han editat Calla i balla (1991), Fruit sex (1992), Cap de setmana (1993), Brut natural (1994), Vine a la festa (1995), Bondia (1997), Sol (1999), Respira (2001), Agost (2004), Com anar al cel i tornar (2007) i Fràgil (2010).
El 2002 feren el seu primer concert acústic, a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya, i en publicaren l’enregistrament al final del mateix any, inclòs a Malacara, un recull del millor de la seva carrera.
Fou el primer grup català a actuar, al novembre de 2007, a l’espai virtual Second Life.
Enllaç: Els Pets
(Renau, Tarragonès)
Llogaret (171 m alt), al sud-oest del poble.
La seva església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Renau; el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del segle XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona.
El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus.
(Tarragona, 18 agost 1900 – desembre 1903)
Revista literària mensual. En sortiren 24 números. És una de les millors revistes aparegudes en aquesta ciutat.
Dirigida primer per Lluís Benaiges i després per Josep Oller i Domingos, publicà col·laboracions de Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall i altres autors.
Barri de la ciutat, al nord de la ciutat.
Format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l’Oliva, on hi havia hagut una fortificació.
Nom popular del Club Gimnàstic de Tarragona (1886- ).
Dades dels Països Catalans 