(Tarragona, 1794 – 1874)
Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.
Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.
Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.
(Tarragona, 1575 – 1605)
Religiós carmelità. Fou professor de teologia i filosofia a Itàlia.
És autor d’un llibre d’oracions, una Didàctica i una Retòrica.
(Tarragona, 1570 – 1638)
Religiosa carmelitana. Escriví un llibre sota el curiós títol del Libro de poesías y versos diferentes de un gusto fino y piadoso.
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)
Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.
Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.
(Tarragona, inici segle XV – Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, segle XV)
Monjo. Per ordre del rei Joan II de Catalunya traduí del llatí una obra de caràcter històric.
(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)
Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.
És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Tarragona, 1880 – Eastbourne, Anglaterra, 1908)
Compositor. Havia guanyat una càtedra de música a Eastbourne.
És autor d’una Misa solemne, d’una Obertura per a orquestra i de diverses composicions per a instruments de corda.
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.
Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.
Bertran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.
Galceran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.
Jofre de Biure (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334) Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.
(Tarragona, 1893 – 1968)
Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.
Dades dels Països Catalans 