Arxiu d'etiquetes: Sueca

Vilella -Ribera Baixa-

(Sueca, Ribera Baixa)

Despoblat, al sud de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.

El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera. El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers.

Tarra

(Sueca, Ribera Baixa)

Barri, a l’oest de la ciutat.

Serrano i Simeón, Josep

(Sueca, Ribera Baixa, 14 octubre 1873 – Madrid, 8 març 1941)

Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L’any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars.

També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923).

Sequial, el

(Sueca, Ribera Baixa)

Antiga vall de desguàs, que, a les acaballes del segle XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la sèquia Major obtingudes per la universitat de Sueca per privilegi d’Alfons IV el Magnànim del 1457.

Segarra -Ribera Baixa-

(Sueca, Ribera Baixa)

Barri de la ciutat.

Sants, muntanyeta dels

(Sueca, Ribera Baixa)

(o cabeçol dels Sants)  Petit turó (27 m alt), que s’alça enmig dels arrossars, al nord de la ciutat, camí de l’Albufera.

Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916. Té, annexa, una hostatgeria.

Saca -Ribera Baixa-

(Sueca, Ribera Baixa)

Barri, a llevant del nucli urbà.

Franco i Martínez, Josep

(Sueca, Ribera Baixa, 3 març 1955 – )

Escriptor i pedagog. Mestre de professió. Col·laborà en la premsa i ha traduït diversos llibres i sèries de televisió.

Algunes obres seves són Ulisses (premi Tirant lo Blanc 1987), La sal (premi Ramon Muntaner 1988), La ciutat submergida (1991) i Quatre històries d’animals (1992).

En novel·la, destaquen Som irrepetibles (1987), Cendres de seductor (1987), L’enviat (1996) i Les potències de l’ànima (1997).

Figueres -varis bio-

Figueres  (València ?, segle XIV – segle XV)  Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.

Figueres  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.

Francesc Figueres  (Barcelona, segle XVII)  Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.

Nicolau Josep Figueres  (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670)  Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.

Fàrgolos

(Sueca, Ribera Baixa)

Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica.