(Sueca, Ribera Baixa, 8 abril 1848 – 9 gener 1919)
Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881).
En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).
Barri, al nord de la ciutat.
(Sueca, Ribera Baixa, 10 setembre 1877 – València, 11 novembre 1971)
Escriptor, editor i bibliòfil. Dedicat a l’arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana. President de Lo Rat Penat (1932-35) i degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia.
Fou fundador de l’editorial Sicània (1955) i la revista “Sicània” (1958). Defensà, des d’abans de la guerra civil, la denominació de bacavés per a la llengua catalana.
Fou autor, entre altres obres, de Contribució a l’estudi de la molineria valenciana migeval (1932), El bilingüisme valencià (1936), De paleotoponímia valenciana, Onda i Quart onda (1949).
Industrial, creà una important biblioteca particular de més de 30.000 volums, especialitzada en qüestions valencianes.
(Sueca, Ribera Baixa, 3 març 1955 – )
Escriptor i pedagog. Mestre de professió. Col·laborà en la premsa i ha traduït diversos llibres i sèries de televisió.
Algunes obres seves són Ulisses (premi Tirant lo Blanc 1987), La sal (premi Ramon Muntaner 1988), La ciutat submergida (1991) i Quatre històries d’animals (1992).
En novel·la, destaquen Som irrepetibles (1987), Cendres de seductor (1987), L’enviat (1996) i Les potències de l’ànima (1997).
Figueres (València ?, segle XIV – segle XV) Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.
Figueres (Catalunya, segle XVIII) Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.
Francesc Figueres (Barcelona, segle XVII) Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.
Nicolau Josep Figueres (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670) Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.
Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica.
Antiga illa de l’Albufera, que dóna nom a una caseria (les Cases de l’Estell), a la zona d’arrossars entre el Palmar i el Perelló.
(o Centcelles) Despoblat i partida.
Barri del nord de la ciutat.
(Sueca, Ribera Baixa, 21 juliol 1928 – 16 octubre 2015)
Escriptor i polític. Ha escrit poesia (Ara que sóc ací, 1949), teatre (L’home de l’aigua, 1958) i ha col·laborat en diverses publicacions.
Com a polític, fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i fou elegit candidat en les eleccions del 1977 per UCD, que aviat abandonà per incorporar-se al grup mixt.
Promotor del Partit Nacionalista del País Valencià, en fou secretari general fins al 1982.
Dades dels Països Catalans 