Antoni Font (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII) Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.
Antoni Font (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768) Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.
Antoni Font (Illes Balears, segle XIX) Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Jurista i poeta. Fou bon llatinista i hel·lenista.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1809 – Barcelona, 8 març 1875)
Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona.
Escriví obres destinades a facilitar l’ensenyament de l’idioma castellà a Catalunya.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 6 maig 1852 – Barcelona, 9 novembre 1902)
Jesuïta i erudit. Es llicencià en dret el 1871 a la Universitat de Barcelona. i després exercí com a advocat.
Publicà algunes obres piadoses (Història i novena de Nostre Senyora de Meritxell, 1874) i moltes col·laboracions periodístiques.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIX – Barcelona, 1873)
Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal.
És autor d’una Història de la República d’Andorra, publicada el 1849.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – segle XVIII)
Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d’Urgell i de Solsona.
És autor d’algunes obres religioses.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1897 – Barcelona, 1985)
Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidrieres per a edificis religiosos, algunes d’elles per al temple barceloní de la Sagrada Família.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1871 – Barcelona, 1945)
Pintor. El 1912 fou nomenat conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura de gènere.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 28 març 1804 – Barcelona, 13 novembre 1878)
Polític carlí. Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya; en fou secretari interí el 1839, en la sessió en que fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Ramon Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat.
Fou diputat a les corts el 1869.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – 1740)
Advocat. Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat.
El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial. El 1732 tornà a la Seu d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 