(Barcelona, 1 agost 1869 – 3 gener 1874)
Setmanari obrer. Fou l’òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.
Fundat per Farga i Pellicer, Gaspar Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península.
Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.
(Barcelona, 12 desembre 1936 – 27 novembre 1937)
Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil.
Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euzkadi que publicava.
(Barcelona, 1 octubre 1823 – 24 abril 1824)
Setmanari en castellà. Subtitulat “‘Periódico Universal de Ciencias, Artes y Literatura'”.
Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d’altres, va aportar per primera vegada a Espanya una exposició sistemàtica del romanticisme literari i fou un dels òrgans de renovació ideològica del seu temps.
Informà de les activitats culturals contemporànies i hi foren tractats temes d’art i ciències; les col·laboracions eren crítiques, produccions originals -en vers i en prosa- i informacions diverses.
La seva línia s’inscriu en el romanticisme conservador.
(Barcelona, 26 agost 1921 – setembre 1923)
Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga.
A partir del 6 de gener de 1922, sota l’empenta d’Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l’equip de caricaturistes del “Cu-cut!” i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel juny de 1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari.
Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera.
(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)
Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.
Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.
En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).
(Barcelona, 5 abril 1879 – març 1880)
Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40.
Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat.
(Barcelona, 1908 – 1936)
Setmanari teatral. El 1913 es convertí, de fet, en “El Teatre Català”, però tornà a sortir el 1918 fins a l’inici de la guerra civil.
Publicava sobretot obres diverses, que divulgava entre el grup d’aficionats d’arreu de Catalunya.
Hi figuraren tant Pompeu Crehuet i J. Pous i Pagès com Salvador Bonavia, pare i fill, el primer dels quals havia fundat la revista.
(Badalona, Barcelonès, 6 desembre 1868 – 26 setembre 1936)
Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals.
Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936.
Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu.
(Barcelona, 19 abril 1917 – 8 agost 1917)
Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números).
Promoguda des de la Lliga Regionalista, inspirada per Josep Carner i amb la direcció artística de Josep Aragay.
Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.
Dades dels Països Catalans 