(Barcelona, 15 febrer 1900 – 31 desembre 1906)
Setmanari catalanista, polític i artístic sota la direcció de Lluís Via i Alexandre de Riquer.
Amb gran perfecció tipogràfica i adscrit a l’esquerra nacionalista, fou un símbol del modernisme i introduí a Catalunya l’obra d’artistes com A.V. Beardsley o A. Böcklin, i d’escriptors com Ibsen, Strindberg o Ruskin.
(Barcelona, 23 febrer 1928 – 9 agost 1928)
Setmanari infantil (25 núms.). Dirigit per Melcior Font i animat per Antoni Rovira i Virgili en la primera etapa.
Intentà de renovar el gust de la mainada i d’ésser més exigent que “En Patufet”. No va arribar a reeixir en aquests propòsits, malgrat la categoria dels seus col·laboradors, tant dels escriptors com dels il·lustradors.
La publicació tingué elements modernistes, amb una capçalera dibuixada per Josep Obiols.
(Barcelona, octubre 1908 – juliol 1909)
Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana.
Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s’oposà a la política anarquista de “Solidaridad Obrera”.
Reaparegué el 1919 a Madrid i s’edità fins al 1921.
L’òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l’any 1931 també adoptà aquest nom.
(Igualada, Anoia, 7 maig 1893 – 29 setembre 1934)
Setmanari republicà autonomista. Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d'”El Igualadino”, redactat en castellà.
A partir de la tercera època (desembre 1911 – desembre 1914) fou escrit totalment en català. Fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí.
Amb interrupcions, aparegué fins al 1923. Finalment, fou el portaveu de l’ERC (abril 1933 – setembre 1934).
(Barcelona, 10 abril 1915 – 22 febrer 1919)
Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada.
Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Publicà també poemes d’autors estrangers.
Foren remarcables les portades d’Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.
(Barcelona, 12 desembre 1936 – 24 juliol 1937)
Setmanari en castellà. Òrgan de la Federació Catalana del Partit Sindicalista.
En fou fundador i director A. Pestaña, i hi col·laboraren Ricard Fornells, Josep Robusté, Marín Civera, etc.
L’agost de 1937 passà a ésser diari, amb la denominació de “Mañana”.
(Barcelona, 10 desembre 1930 – maig 1937)
Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d’orientació comunista.
En una primera etapa, que arribà fins al novembre de 1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l’abril al setembre de 1934, reaparegué el 19 de gener de 1935, fins al 10 de juliol de 1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al maig de 1937.
(Barcelona, 14 maig 1870 – 10 setembre 1870)
Setmanari en català, que sortí com a òrgan de l’entitat Jove Catalunya.
Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat.
Fou dirigida per F.P. Briz i F. Matheu, i hi col·laboraren, entre altres, Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà.
(Granollers, Vallès Oriental, 1 maig 1921 – 10 gener 1937)
Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777.
Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d’escriptors locals.
L’any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià “El periodisme a Granollers”.
D’orientació catalanista, la seva informació era d’abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat.
(Girona, 7 abril 1894 – 16 febrer 1909)
Setmanari. Portaveu del Centre Catalanista de Girona.
Dirigit primer per Frederic Gispert i Serra, després ho fou per Joaquim Batet i Sisó.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Prudenci Bertrana, Pere Vayreda i Antoni Viver.
Dades dels Països Catalans 