(Conca de Barberà / Urgell)
Serralada, que limita els altiplans del sector segarrent de l’Urgell, continuació cap a l’oest de la serra de Forés, termenal dels municipis de Senan i Vallbona de les Monges, al nord, i l’Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al sud.
Culmina a 804 m alt, prop de l’antic monestir del Tallat.
Darrerament s’hi ha construït un parc eòlic.
(la Llacuna, Anoia)
Masia, al sud del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt), que separa les valls de la Llacuna i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus.
(Osona)
Alineació muntanyosa de la comarca, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreigs.
Al seu cim culminant (950 m alt) hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt. En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà (855 m alt).
(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Serra de la zona axial pirinenca, contrafort occidental del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al nord (a la vall d’Espot), de la capçalera de la vall Fosca.
Culmina al pic de Mar (2.845 m alt).
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada.
(Castellcir, Moianès / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona)
Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis.
Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra.
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.
Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.
Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.
(el Pont de Claverol, Pallars Jussà)
Contrafort oriental de la serra de Lleràs, a l’antic municipi de Toralla i Serradell, que limita pel sud la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1.216 m alt), de la parròquia de Toralla.
Antic llogaret i masia (mas de Sant Pere), al nord de la vila, dins l’antic terme de Lloberola, vora el cim de la serra del mas de Sant Pere, que separa aquest terme del de Llanera de Solsonès (dins el qual hi ha l’església de Santa Maria Sasserra), a l’antic camí de Cervera a Solsona pel coll de Piteu.
Dades dels Països Catalans 