(la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell)
Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, divisòria dels tres municipis, entre les serres d’Ensija (a l’est) i de Port de Compte (a l’oest).
Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat.
(Benifallet, Baix Ebre / el Pinell de Brai, Terra Alta)
Sector de la dreta de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els dos termes.
(Bausén, Vall d’Aran)
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).
(Ripollès)
Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).
És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.
(Alt Urgell)
Sector d’una de les serralades més meridionals dels Pre-pirineus, estesa, en direcció sud-oest – nord-est, des del Segre (on forma la part oriental de l’estret d’Aubenç) i la serra d’Odèn.
Culmina a 1.578 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols i Alinyà, Coll de Nargó i Oliana.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.
Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.
(Capolat, Berguedà)
Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) (1.445 m alt), situat al recer d’un petit turó, a la serra dels Tossals. Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet.
Devia existir ja el segle XIII, època en que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre.
L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna; per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat.
Massís del Pirineu axial que assoleix els 2.536 m alt, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça.
És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l’erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l’empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer.
La vegetació natural és escassa per la manca de sòl.
(o Torregassa) Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.
En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.
(Ribera d’Ebre)
Sector de l’esquerra de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que limita pel nord la conca de Móra, que és travessada pel riu a través del pas de l’Ase.
Culmina a 530 m alt (la Cogulla) i a 525 m alt (el Tormo) i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al nord, i de Garcia i el Molar (Priorat), al sud.
Dades dels Països Catalans 