Arxiu d'etiquetes: serres

Sant Mateu, serra de

5 Respostes

(Teià i Vilassar de Dalt, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)

Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.

S’estén entre els tres municipis, amb les altituds màximes al turó de Lledó (496 m), l’església de Sant Mateu, que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt (490 m) i el proper turó de Sant Mateu (500 m).

Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada.

Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar (rieres de Premià, de Teià) i les que aflueixen al Mogent (de Vallromanes, la més important; d’Ardenya o de Vallmanya).

Sant Martí de Corilla

3 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

(o de Gessa)  Santuari de l’antic terme de Gessa, al nord d’aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d’Arenyo.

Sant Mamet, serra de

7 Respostes

(Noguera)

Serra exterior del Pre-pirineus (1.374 m alt), que s’estén en direcció nord-oest – sud-est, transversalment al Montsec de Rúbies.

Els seus vessants septentrionals delimiten la conca de Meià, i al seu peu (pel sud) passa el Segre, que conflueix al congost d’origen epigènic de Camarasa amb la Noguera Pallaresa, la qual corre encaixonada i limita aquest massís calcari per la banda occidental.

Sant Joan, serra de -Alt Urgell-

6 Respostes

(Coll de Nargó, Alt Urgell)

Contrafort (1.745 m alt) de les serres interiors pre-pirinenques, continuació vers l’est de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.

Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà.

Sant Gervàs, serra de

30 Respostes

(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)

Alineació orogràfica del Prepirineu central.

S’estén des de la Noguera Ribagorçana fins a la serra de Lleràs (a l’est).

Al peu del seu vessant septentrional hi ha la vall de Viu; assoleix els 1.887 m d’altitud.

Sant Corneli -Pallars Jussà-

3 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Santuari (1.341 m alt), al cim de la serra de Sant Corneli, fins al 1969 del municipi d’Aramunt.

La serra és la continuació vers l’oest de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).

Sant Amanç, serra de

9 Respostes

(Ogassa, Ripollès)

Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1.854 m alt al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vell, al nord del Ter; limita a l’oest amb el Freser i a l’est enllaça amb la serra Cavallera. És un anticlinal, d’estructura juràssica regular, que s’estén en direcció est-oest.

El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena (segles XI-XIV); és possible que el nom de Sant Amanç corresponguí al titular de la seva església.

Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església.

Rodes, serra de

21 Respostes

(Alt Empordà)

Extrem oriental dels Pirineus axials que segueix la direcció nord-nord-oest – sud-sud-est, despresa de la direcció oest-est de l’Albera.

Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al nord de la falla Vilajuïga-Roses, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes (el monestir és en un repeu a 540 m) i a 613 m al Pení, que domina el cap Norfeu.

Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués.

Querol, serra de -Solsonès-

(la Coma i la Pedra / Guixers, Solsonès)

Sector meridional de la serra de Port de Comte (puig de Morreres, 2.214 m alt), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels dos municipis.

Queralt, serra de -Anoia-

(Anoia)

Alineació muntanyosa (851 m alt), orientada est-oest, dins la Serralada Pre-litoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al sud, i l’alta Segarra.

Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia (rieres de Tous i Miralles) i del Gaià (riera de Bellprat i barranc de Sant Magí).

Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt.