Arxiu d'etiquetes: serres

Caroig, el

17 Respostes

(Vall de Cofrents / Canal de Navarrés)

(cast: el Caroche)  Massís de la serralada ibèrica, s’estén de nord a sud, des de la vall del Xúquer, aigües amunt de Millars, fins a la vall de Montesa, i d’oest a est, des de la vall de Cofrents fins a la canal de Navarrés.

Està format per roques calcàries cretàcies horitzontals, plegades (tret de la perifèria, en la qual estan fallades). El massís, que s’eleva de 800 a 900 m a l’oest i de 400 a 500 m a l’est, culmina a la mola de Caroig (1.128 m).

El clima és de caràcter continental, les precipitacions són de l’ordre dels 500 mm. Territori desforestat, llevat d’alguns rodals de pins i arbres de ribera. La població, escassa, s’estableix només a les valls perifèriques.

Carlit, el

40 Respostes

(Capcir / Alta Cerdanya)

Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques. El cim del Carlit té una altitud de 2.921 m i és el punt culminant del Pirineu oriental.

Constitueix un bloc cristal·lí que forma part de la zona axial pirinenca, i que, juntament amb els massissos de Pimorent i Campquerdós, tanca la Cerdanya per la part septentrional.

És també nus hidrogràfic on neixen les conques dels rius Aude, Tet i Segre. L’àrea més oriental és una zona de llacs d’origen glacial.

La primera ascensió al Carlit registrada fou la del comte Henry Russell el 1865, i la primera d’hivern, la de Josep Puntes, Joan Navarro i Lluís Estasen el 1923.

Caraita, serra de

1 Resposta

(Millena, Comtat)

Contrafort oriental (686 m alt) de la serra d’Almudaina.

Culmina a l’alt de la Capona, sota el qual hi ha el caseriu de Caraita, al vessant septentrional.

Cantallops, serra de -Alt Millars/Plana Baixa-

1 Resposta

(Fanzara, Alt Millars – Suera / Tales, Plana Baixa)

Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt), que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre els tres municipis.

Canigó, massís del

58 Respostes

(Conflent)

Massís del Pirineu oriental. Situat dins de la comarca, fins al límit amb el Vallespir. És dreça a l’angle nord-est de la zona axial pirinenca, separat dels Pre-pirineus septentrionals per la fossa tectònica del riu Tet. Constitueix un bloc paleozoic abrupte i encinglerat, amb cims aturonats, formats per granits i pissarres.

Orientat de sud-oest a nord-est, els cims primitius foren arrasats per una antiga peneplana de la qual queden alguns testimonis, com el pla Guillem. De la línia de carena, que arriba fins a uns 2.300 m alt, amb pics que ultrapassen els 2.700 m (Tretzevents, 2.763; pica del Canigó, 2.785; serra de Rocnegre, 2.763), davallen valls molt encaixades, ocupades durant el quaternari per petites geleres, de les quals resten les morenes terminals, al voltant dels 1.300-1.500 m alt.

Presenta la màxima de precipitacions de la regió (que superen els 1.400 mm anuals) i els seus cims estan coberts de neu gairebé tot l’any gràcies a temperatures baixes (mitjanes de gener: -5ºC; de juliol: 10ºC).

Les condicions climàtiques favorables originen una clisèrie força completa: alzinar, roure muntanyenc, fins als 1.000 m; fagedes i pinedes de pi negre, fins als 2.200 m, on comença el domini dels pasturatges alpins de festuca. Al peu del massís s’estenen vinyes i vergers. També compta amb bons prats destinats a la pastura d’ovins, bovins i equins.

Meners de ferro, l’explotació dels quals s’ha abandonat a causa de les dificultats i la carestia del transport.

El seu caràcter tan destacat en el paisatge (cap a 2.000 m de desnivell amb la vall de la Tet i més de 1.500 amb la carena de l’Albera, que arrencant del sud, prolonga la serralada axial cap a l’est) el fan visible a gran distància i domina el paisatge del Rosselló i de l’Alt Empordà, a més del Conflent i el Vallespir.

Ha esdevingut símbol religiós (monestirs de Cuixà i de Sant Martí del Canigó), font de llegendes, de costums (fogueres de Sant Joan) i d’inspiració nacional (Canigó, poema èpic, de Jacint Verdaguer, símbol de la Catalunya Nord).

Xiva de Bunyol (Foia de Bunyol)

19 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Foia de Bunyol (País Valencià): 177,71 km2, 271 m alt, 15.029 hab (2014)

(cast: Chiva) Situat al sector de la comarca que limita amb l’Horta, regat per la rambla de Xiva o riu de Xest, accidentat per la serra de Xiva i de la Parentxisa, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar.

Predomina el secà (vinya i oliveres); al regadiu hi ha cítrics i fruiters. Ramaderia de llana i porcina. Indústries derivades de l’agricultura (farines i olis), materials per a la construcció i mobles. Població en ascens.

La vila és situada a banda i banda del riu Xest, al peu del turó que coronen les restes de l’antic castell de Xiva, d’origen musulmà, i del santuari de la Mare de Déu del Castell, refet al segle XVIII; església parroquial de Sant Joan, construïda entre el 1739 i el 1781; resta el campanar de l’antiga església gòtica de Sant Miquel; la casa de la vila correspon a l’antic convent de franciscans observants, fundat el 1611.

La baronia de Xiva fou creada per als Montcada. Durant la primera guerra carlina tingué lloc la batalla de Xiva.

Vingrau (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 32,12 km2, 322 m alt, 644 hab (2012)

Situat a les ribes del Verdoble, afluent de l’esquerra de l’Aglí, al sector més oriental de les Corberes i de la serra de Vingrau (553 m alt), és drenat pel torrent de la Millera o de Casanova i per la capçalera del Ròvol, al nord de la comarca, al límit amb el Llenguadoc.

Agricultura de secà, dominada principalment per la vinya, amb una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior; al regadiu hi ha fruiters i verdures.

El poble és situat al peu de l’extrem meridional de la serra de Vingrau, a l’esquerra del torrent de Casanova. A l’est del nucli urbà s’alça el santuari de la Mare de Déu del Bonconsell.

S’hi parla un català de transició vers l’occità.

Canes, serra d’en

1 Resposta

(Baix Maestrat)

Alineació muntanyosa (715 m alt), que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de Alcalà de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polpís.

Vallibona (Ports)

7 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 91,58 km2, 666 m alt, 87 hab (2014)

Situat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu Cèrvol, que travessa el terme de ponent a llevant, voltat completament de muntanyes, com la serra del Peiró de Vallibona, comprèn l’extrem oriental de la comarca. Hi ha garriga, bosc de pins, alzines i roures.

És conrea una petita part del territori, amb predomini de l’agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals, seguits de les oliveres. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera; a l’església parroquial de l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, una veracreu del segle XVI i un reliquiari del segle XVIII.

El municipi comprèn també el santuari de Sant Domènec.

Enllaç web: Ajuntament

Campcardós, serra de

10 Respostes

(Porta, Alta Cerdanya / Meranges, Baixa Cerdanya)

(o puig Pedrós) Serra dels Pirineus axials, al límit dels dos municipis, que culmina al puig de Campcardós (2.914 m alt).

S’uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.