(Porta, Alta Cerdanya / Meranges, Baixa Cerdanya)
(o puig Pedrós) Serra dels Pirineus axials, al límit dels dos municipis, que culmina al puig de Campcardós (2.914 m alt).
S’uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.
Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 236,9 km2, 735 m alt, 12.082 hab (2014)
Situat al curs alt de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, a la zona de parla castellana del País Valencià. El relleu és format per un altiplà i per la serra d’Utiel i la d’El Negrete. El 40 % de l’extens terme és ocupat per boscs de pins i matollar.
Agricultura, dominada pel conreu de vinyes, a part de cereals i oliveres. Bestiar boví i oví, avicultura. Cooperativa vinícola, que es compta entre les més grans d’Espanya. Indústria alimentària. Centre de l’àrea comercial, que comprèn municipis de les províncies de València i Conca.
La ciutat, d’origen islàmic (Torrutiel), és a l’esquerra del riu Magre; església parroquial de l’Assumpció, bastida en 1517-48; casa de la ciutat del 1788.
El municipi comprèn, a més, el poble de Las Casas, Los Corrales, Las Cuevas i la Torre.
El municipi comparteix de fet la capitalitat comarcal amb Requena. Fou cap del corregiment d’Utiel des del 1630 fins al 1834.
Caseriu, al vessant septentrional de la serra de Cámara (838 m alt), que s’estén a la dreta del Vinalopó.
(Callosa de Segura / Coix / Redovà, Baix Segura)
Elevació muntanyosa (568 m alt), de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades peni bètiques que fan de límit amb la fossa del Segura.
El seu cim és termenal dels tres municipis, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer.
(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)
Alineació muntanyosa triàsica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest – sud-est, s’estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra.
Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels segles XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli.
La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d’alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s’enfilen en bancals pels vessants.
El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 53,47 km2, 105 m alt, 878 hab (2013)
(ant: Taltevull, fr: Tautavel) Situat al massís de les Corberes i a la serra de Talteüll (518 m alt), a la vora del Verdoble, afluent de l’Aglí, al nord-oest de la comarca, al límit amb Occitània i la Fenolleda.
Economia agrícola: vora el riu s’estenen els conreus de regadiu, destinats a verdures i fruiters (albercocs); els de secà es destinen a la viticultura, que ocupa la major part de les terres conreades. Explotació de pedreres.
El poble és situat a l’esquerra del Verdoble, al voltant de l’església parroquial i on destaquen la torre de Talteüll (segle XIV) i restes de l’antic castell de Talteüll (esmentat ja el 1011). Museu de la Prehistòria.
A la serra de Talteüll hi ha la cova de l’Aragó, on s’han trobat importants restes humanes del Paleolític inferior (l’home de Talteüll).
El municipi comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,15 km2, 45 m alt, 1.168 hab (2015)
Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrès, a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu. El sector forestal ocupa dues terceres parts del terme, amb pins i matollar.
La base econòmica és l’agricultura: predomina el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Escalona, sobre el secà; els conreus més estesos són els de les hortalisses, els tarongers i l’arròs, al regadiu, i garrofers i oliveres, al secà. Àrea comercial d’Alzira.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra; l’església parroquial actual, dedicada a sant Antoni i sant Nicolau de Bari, fou bastida a mitjan segle XVIII. Resta en part l’antic castell de Sumacàrcer o de Penya-roja, prop del poble.
Enllaç web: Ajuntament
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Altre nom de la serra de Tost.
(Requena, Plana d’Utiel / Setaigües, Foia de Bunyol)
(cast: de Las Cabrillas) Alineació muntanyosa (963 m alt), formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general nord-oest – sud-est, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre les dues comarques, frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
A l’inici de la Guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey (8.000 homes) hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol.
Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena.
(Aigües de Busot / el Campello, Alacantí)
Alineació muntanyosa, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els dos termes.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello.
Dades dels Països Catalans 