Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,3 km2, 30 m alt, 7.321 hab (2014)
(o de Xàtiva, o de Vilanova, o Vilanova de Castelló) Situat a la riba dreta del riu d’Albaida, a la plana al·luvial del Xúquer, riu que limita el terme pel sud.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada amb aigua de la sèquia d’Escalona (dita també sèquia de Castelló) i del Xúquer i dedicada bàsicament al taronger, hortalisses, blat de moro i arròs, encara que en regressió. Completen l’oferta econòmica local el secà, la ramaderia bovina, l’avicultura i la indústria, sobretot alimentària. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, és a mig km a la dreta del riu d’Albaida; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, d’origen gòtic (probablement del segle XV), modificada, després del terratrèmol del 1748, amb elements barrocs; l’asil de Sant Domènec, del 1901, amb església neogòtica.
GEOGRAFIA FÍSICA – La ciutat es troba al centre de la plana regada que s’estén al nord del petit delta del Millars, als peus dels darrers contraforts del Sistema Ibèric: les muntanyes del Desert de les Palmes (Roca Blanca, 628 m), el Collet i les serretes de la Magdalena, a uns 5 km de la mar. La zona costanera era formada per una sèrie d’estanys i marjals separats de la mar per un cordó de dunes i convertits avui en terres d’horta per dessecació dels aiguamolls i arrossars.
ECONOMIA.- L’agricultura de regadiu, predominant, aprofita l’aigua del subsòl, la del Millars mitjançant la sèquia de Castelló (d’origen medieval) i la de la rambla de la Viuda per mitjà del pantà de Benadressa (1925). Administra les aigües la comunitat de regants i els principals productes són la taronja i les hortalisses. L’arròs i els productes de secà (ametlles) es troben en decadència. La pesca es localitza al Grau de Castelló, el barri marítim on fou construït a principi del segle XX el port, un dels més importants ports pesquers (sardina, seitó, sorell, pagell, moll, rap, etc) de la costa mediterrània occidental. Hi ha indústria conservera. És important la funció comercial del port, que exportava bàsicament taronges i ceràmica (taulellets), però que a partir del desenvolupament industrial dels anys 1960 ha estat superada per la importació de petroli i també d’adobs i ciment. La tradicional indústria ceràmica s’ha modernitzat de cara a la construcció i han adquirit importància la construcció mecànica, els fertilitzants i la indústria química. Hi ha una refineria de petroli al barri del Serrallo. Al sector costaner que va des del Grau fins a les Vil·les de Benicassim es concentra l’activitat turística (hotels, apartaments, urbanitzacions). Aeroport esportiu.
LA CIUTAT.- El nucli antic s’articula entorn dels carrers Major i d’Enmig i el de Colom, transversal. A la Plaça Major s’alça la Casa de la Ciutat (segles XVII-XVIII), amb façana d’aire renaixentista, i l’església de Santa Maria, actual catedral del bisbat (Castelló és co-seu del bisbat de Sogorb-Castelló des del 1960). Aquest edifici, que havia estat bastit el segle XV en estil gòtic, fou derruït el 1936 i reconstruït pocs anys després; resta l’antic campanar de torre vuitavada, exempt, bastit a la fi del segle XVI, conegut com el Fadrí. Altres edificis d’interès són el Palau del Bisbe (segle XVIII), antiga residència dels bisbes de Tortosa, els antics convents de les Caputxines (segle XVI, on es conserva obra de Zurbarán), de Santa Clara (segle XVI, després institut d’ensenyament), dels dominicans (segle XVI, després Casa de Beneficència), els de Sant Agustí i de Sant Francesc, convertits en casernes, etc. El Museu de Belles Arts, a l’edifici de la Diputació, conserva pintura gòtica i barroca
HISTÒRIA.- La primitiva població -identificada sense fonament amb la Castalia citada per Estrabó- es trobava al collet de la Magdalena, on hi ha l’actual santuari. Conquerida als àrabs per Jaume I el 1233, el mateix rei n’autoritzà el 1251 el trasllat a l’antic palmerar de Borriana, on s’establí el nucli inicial, emmurallat.
El creixement demogràfic, agrícola i comercial s’incrementà a partir del segle XVI, quan li fou concedida la llibertat d’embarcament i desembarcament a la platja. Després de la fi de la Guerra de Successió (1708), el conreu de cànem -que donà lloc a la fabricació de sogues- i la producció de seda adquiriren importància al costat de l’expansió del conreu de la taronja.
El general Suchet ocupà la ciutat (1811) durant la Guerra del Francès. Al llarg del segle XIX participà en les lluites polítiques i ideològiques des d’un caire marcadament liberal -tingué especial importància el setge de la ciutat del 1837 per les forces carlines de Ramon Cabrera, que foren derrotades- i hi arrelaren els partits republicans i federals.
Ha estat també un nucli important del nacionalisme al País Valencià i el 1932 hi foren acceptades les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. A la fi del segle XIX, l’arribada del ferrocarril de València a Barcelona es complementà amb el ferrocarril de via estreta d’Onda -centre ceràmic- al Grau, i les obres del port s’iniciaren el 1891.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,6 km2, 48 m alt, 15.351 hab (2014)
Situat al sud-oest de València, a l’extrem occidental de la comarca, entre els contraforts orientals de la serra de Dosaigües i la plana al·luvial del riu Magre. A l’est hi ha boscos de pins.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, dedicat principalment als tarongers i altres fruiters, cereals, hortalisses, els quals són possibles gràcies a la sèquia de Carlet, hi ha, a més, agricultura de secà (garrofers i oliveres). Granges avícoles i apicultura. Entre les activitats industrials destaquen: l’alimentària (farineres, derivats dels cítrics), de la ceràmica, de la construcció (rajoles, maons) i de la fusta. Àrea comercial de València.
La ciutat, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, conserva un Davallament de l’escola de Bergara (segle XVIII).
La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l’aigua del Xúquer a través de les sèquies d’Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou el centre de la baronia de Càrcer.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 59,2 km2, 21 m alt, 20.613 hab (2014)
Estès des de la conca del Xúquer fins a les muntanyes de Valldigna, al sud. La zona muntanyosa és coberta de pinedes.
La gran font de riquesa del municipi és el regadiu (dedicat molt especialment al taronger, així com també arròs i hortalisses), que ocupa la plana del Xúquer i aprofita l’aigua del riu a través de la sèquia de Carcaixent, creada el 1654. El conreu de la taronja, implantat al municipi fa més de dos-cents anys, és també l’origen de les principals activitats industrials (conserves, sucs vegetals, preparació per a l’exportació, etc) i comercials que hi tenen lloc i la primera causa del seu creixement demogràfic. També hi ha indústria de fabricació de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Àrea comercial d’Alzira.
La ciutat, d’origen islàmic, és a la plana al·luvial del Xúquer, a la dreta del riu; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, dels segles XVI-XVII, renovada el XVIII després d’un incendi.
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 25,4 km2, 110 m alt, 11.015 hab (2014)
(ant: Benaguasir) Estès a l’esquerra del Túria, en un terreny pràcticament pla, al nord-oest de València.
Les principals fonts de riquesa del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (cebes, blat de moro, blat i taronges), alimentat per la sèquia Major del Túria (o sèquia de Benaguasil), el secà (garrofers i ametllers), la ramaderia (ovina, porcina i bovina) i diverses activitats industrials, la més important dedicada a la confecció, així com també paperera i de la construcció. El municipi compta amb una comunitat de regants i una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València.
La vila, que té l’origen en un antic poble-castell, va ser un important lloc de moriscs. L’església parroquial és barroca, del començament del segle XVIII. Dominant la vila, dalt d’un tossal, es troba el monestir i santuari de Montiel, centre de pelegrinatge regit per una comunitat de terciàries caputxines.
Partida, situada al límit amb el terme de Puçol (Horta).
Jaume I atorgà a Morvedre el 1260 de poder prendre aigua de la sèquia de Montcada mitjançant la sèquia de l’Arrif, per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València; aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del segle XX, hom hi conreà vinya.
És drenada pel rec del bac Arissal, emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d’Aigües, el torrent d’aquest nom, i formen, des d’aquest indret, el riu d’Angostrina.
Dades dels Països Catalans 