(Maó ?, Menorca, segle XVIII)
Gravador i religiós. Li són coneguts alguns gravats remarcables, tots ells sobre temes religiosos.
Llodrà, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Llebrés i Maporter, Joan
(Illes Balears, segle XVIII)
Economista. El 1787 publicà una obra sobre l’estat econòmic de Mallorca, amb observacions per al seu desenvolupament.
Leon, Carles
(País Valencià, segle XVIII)
Escriptor. Li són atribuïts diversos romanços populars, de poca qualitat, però dignes d’esment pel fet, tan poc corrent a l’època, de ser escrits en la llengua del país.
León, Antoni de
(Nàpols ?, Itàlia, segle XVIII – València, segle XVIII)
Il·lustrat, establert a València. Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León (1735).
Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País.
Lapayese, Josep
(Lió, França, segle XVIII – València ?, segle XVIII)
Fabricant. Establert a València, on fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País. Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson.
Publicà el Tratado de hilar, desovar, doblar y torcer las sedas, según el método de Mr. Vaucanson, con algunas adiciones y correcciones a él. Principio y progresos de la Fábrica de Vinalesa (Madrid, 1779).
La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 millorà les instal·lacions. A mitjan segle XIX l’adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs.
Jordan -varis bio-
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
Jesús Maria, Josep de
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare carmelità. Fou provincial de l’orde. Publicà algunes obres teològiques i històriques.
Destacà com a bon orador i per la seva actitud molt fidel a la política catalana de l’època.
Homs -escultors-
(Illes Balears, segle XVIII)
Família d’escultors, iniciada per:
Joan Antoni Homs (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1748) Escultor. Fou el primer i més remarcable dels artistes que el seguiren a la seva família. Són especialment apreciades, entre les seves obres, la imatge de Sant Josep agafant Jesús de la mà, a l’església de Sant Miquel de Palma, i el Sant Crist de vori realitzat per al convent de frares dominicans de la mateixa ciutat. Fou mestre del seu fill:
Gaspar Homs i Batlle (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1750) Escultor. Entre els seus treballs figuren els relleus de les claus dels arcs al temple de Santa Maria del Camí. Fou mestre del seu fill:
Gaspar Homs i Picornell (Illes Balears, segle XVIII) Escultor. Treballà per a la catedral d’Eivissa, on féu un retaule i altres decoracions. Tornant a Mallorca caigué presoner dels corsaris sarraïns. En fou rescatat. Entre les seves obres a Palma figura el Sant Miquel del campanar de la parròquia. Tingué dos fills també artistes, Jaume i Pau, que moriren joves, acabant la dinastia d’escultors mallorquins d’aquest cognom.
Homar
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós agustí. És autor d’escrits de caràcter històrico-polític.
Herrera, Francisco
(Navarra, segle XVII – Illes Balears, segle XVIII)
Arquitecte i escultor. S’instal·là a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del segle XVIII.
Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1714), el de Sant Martí (1722) i el de Sant Sebastià (1754), de la seu.
Dades dels Països Catalans 