(València, segle XVIII – segle XIX)
Pintor. Deixeble de Vicent López. Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques.
És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix (Museu de Belles Arts de València) i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina.
El seu fill i deixeble fou Josep Ribelles i Felip.
(Guadasséquies, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1781)
Frare de Montesa. Fou capellà d’honor del rei Carles III de Borbó.
És autor d’un Libro mayor de todas las rentas, derechos, responsiones y regalías de la orden de Montesa, que escriví essent superintendent del seu orde.
(País Valencià, segle XVIII – després 1800)
Argenter. Documentat des del 1768, any en què aconseguí el títol de mestre, fins al 1800.
Juntament amb l’escultor Josep Esteve i Bonet, obrà el tabernacle d’argent de Sant Vicent Ferrer per a la catedral de València.
Eren fills de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga, i germans de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
Josep Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – 1812) Cavaller de Calatrava i de Sant Joan. Heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà la línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pels hereus). Fou l’avi de Josep Quint-Zaforteza i Togores.
Tomàs Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – segle XIX) Noble. Era el fill gran. A la seva mort, sense fills, els seus altres dos germans es repartiren l’herència.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Gravador. Director de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València (1666) i els retrats de Josep Llop (1674), V.P. Esteve, Vicent Gavaldà (1697) i el Marquès de Monistrol.
(Rosselló ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou rector del Soler (Rosselló).
Traduí al català el drama de Metastasio Josep reconegut per sos germans. El 1788 publicà una pastoral titulada Sant Joan en lo Desert.
Eren fills de Llorenç Montaner i Upe.
Francesc Montaner i Moner (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, segle XVIII) Gravador. Establert a Madrid des del 1767, fou membre de l’Academia de San Fernando.
Joan Montaner i Moner (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i gravador. Es dedicà principalment a la pintura decorativa sobre vidre.
Josep Montaner i Moner (Illes Balears, segle XVIII – Madrid, 1788) Gravador. Autor del mapa de Mallorca del cardenal Antoni Despuig (1785). S’establí a Madrid i fou membre de l’Academia de San Fernando.
(València, segle XVII)
Metge. Era nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia. Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina. Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la col·legiata de Gandia. Fou metge de cambra del rei Felip IV.
Publicà obres de caràcter mèdic, teològic i històric, escrites en llatí, com Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi (Anvers 1639) i Pathologia de morbis in sacris litteris (Madrid 1642).
El seu germà fou Gaspar Moles i Garcia (València, s XVII) Humanista. És autor del llibre Tesoro de la lengua latina y española (1638).
(País Valencià, segle XVIII)
Agrònom. Era marquès de la Torre de Carrús.
El 1788 publicà a València un Discurso sobre lo útil y aun necesario que se cree ser a la huerta de esta Ciudad el estiércol y polvo que se saca de sus calles, y perjudicial a la salud pública que permanezca en ellas. L’obra fou editada per la Societat Econòmica d’Amics del País.
Dades dels Països Catalans 