Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Gallart, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. El 1704 era tinent de cavalleria. Servia al regiment de “Guardias Viejas” de Castella, destinat a combatre als aliats a la frontera de Portugal.

Entusiasta de la causa de Carles d’Àustria, deixà la seva unitat. Fou el primer oficial català que prengué aquesta actitud. S’uní aleshores al grup austròfil de Vic, que dominava aquesta ciutat.

En contacte amb el famós Antoni de Peguera, planejà la constitució d’un regiment català. Participà a l’alçament obert de la comarca d’Osona pel juliol de 1705.

Fou promogut en poc de temps al grau de tinent coronel, que exercí al combatiu regiment de cavalls de Rafael Nebot.

El 1707 protegí amb els seus genets la retirada de les forces de Lleida, que fou aconseguida sense pèrdues.

Gaig, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII)

Arquitecte fuster. Membre d’una important dinastia de fusters i d’imatgers.

L’any 1731 col·laborà amb l’escultor Pere Costa en la decoració de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. Suspesa l’obra (1735), reclamà judicialment a l’escultor l’import de la seva feina.

Muntà un retaule (1741) procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l’església parroquial de Caldes de Montbui. Intervingué en les obres del palau Sessa i del Col·legi de Cirurgia (1762), a Barcelona, i treballà en un projecte per a l’edifici de Llotja, que no fou acceptat (1764).

Posteriorment col·laborà en les obres d’aquest edifici, dirigides per Joan Soler i Faneca.

Forners, Josep

1 Resposta

(Hostalric, Selva, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic de prima de la Universitat de Barcelona.

En el període 1713-14 era membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, filosofia i teologia de la Coronela. Tingué un paper destacat en diversos fets bèl·lics.

El 1720 fou comissionat per l’ajuntament per anar a França a estudiar la pesta de Marsella. Publicà el resultat dels seus estudis a Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti… (1725).

Fornaguera, Francesc -abat Poblet-

3 Respostes

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet. Fou el LXXXII abat general i el XXVIII dels quadriennals.

Fou elegit el 1736 com a successor de Baltasar de Saiol, que acabava aleshores el tercer dels seus mandats. Cessà el 1741. Fou succeït per Josep Antoni Lledó.

Quan aquest cessà, el 1744, Fornaguera fou reelegit com abat. Cessà el 1748. Seria succeït per Pere Parellada.

Fornaguera, Francesc -advocat-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. En 1704-05 actuà com a confident del virrei borbònic Velasco. Definit com a botifler, fugí de la capital amb el virrei (1705). Passà la guerra de Successió al bàndol borbònic.

El 1714 fou nomenat membre de la junta d’administradors que governà el municipi de Barcelona després de l’ocupació.

El 1718, en formar-se el primer nou ajuntament definitiu de la capital, en fou un dels regidors.

Formiguera, Feliu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou rector de Tàrrega.

Escriví un elogi fúnebre del rei Carles II, amb descripció dels seus funerals a Tàrrega (1701).

El 1718 publicà l’obra Alivio de pastors i part de ovelles.

Fontanilles, Baltasar

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Abat de Poblet (1720-28). En plena guerra de Successió l’abat Francesc Dorda fou nomenat bisbe de Solsona, quedant la seu d’abat vacant.

Baltasar actuà de prior president, amb molt d’encert, tot i les grans dificultats que tingué, ja que la comunitat s’omplí de cistercencs refugiats, però, així i tot, fou enllestit el nou hospital de pobres.

El 1713 fou nomenat abat Josep Escuder, i Fontanilles acabà la llarga època com a prior.

El 1720 fou elegit abat, succeint a Baltasar de Saiol, en el seu primer període. Era el LXXVIII de la sèrie general pobletana i el XXIV dels quadriennals.

Cessà en 1728 i fou succeït per Fèlix Genover.

Fontanelles, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. El seu cognom veritable era Descatllar, que canvià per raons d’heretatge.

Fou element principal a l’alçament d’Osona contra Felip V de Borbó, el 1705. El mateix any fou nomenat alferes amb el grau de sergent major al nou regiment de la Reial Guàrdia Catalana.

Lluità a l’ofensiva per alliberar Aragó. Destacà a la batalla de Villaviciosa (1710).

Fluvià, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol, concedit pel primer Carles III de Catalunya probablement a Francesc de Fluvià-Torrelles i d’Aguilar, senyor de Montseny, de la quadra de Campins i del castell de Fluvià, únic titular.

Flix i Ferreró, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític i advocat. Actuà d’assessor jurídic dels parlamentaris catalans a les Corts de 1701-02, presidides per Felip V de Borbó.

El 1712 sortí elegit Conseller en Cap de Barcelona. Amb aquest caràcter presidí la reunió del Braç Popular a la famosa Junta de Braços de 1713, on fou decidida la resistència als borbònics. Era partidari de sotmetre-s’hi, i presentà una moció en aquest sentit que obtingué sis vots. Tanmateix acatà la voluntat majoritària de defensa a ultrança.

Quan començà el setge ocupava encara el càrrec de Conseller en Cap i també de coronel de la Coronela, i el seu mandat cessà en el terme reglamentari (30 novembre 1713) i seria succeït per Rafael Casanova.

Restà molt vinculat al Consell de Cent i fou nomenat advocat fiscal de la corporació, així mateix, tingué un lloc a les Juntes que formaven aleshores el govern provisional català.

L’11 de setembre de 1714, en l’atac definitiu, prengué les armes i participà en el contraatac que conduí Casanova i en el qual resultà ferit.

Després de l’ocupació borbònica li foren confiscats els béns.