Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Llirós, Antoni

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1714 s’arruïnà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l’exèrcit d’ocupació de Felip V de Borbó. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel.

Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès.

Pel setembre del mateix any, Llirós s’acollí a la capitulació de Cardona, on era esmentat personalment.

Llinàs i Escarrer, Joan

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Cavaller. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1706 s’agregà com a voluntari al regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual combaté durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó; després féu la campanya d’alliberament d’Aragó. fou promogut a alferes coronel del regiment, per nomenament del rei Carles d’Àustria.

Llinàs i Escarrer, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V de Borbó.

Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 d’agost de 1714 defensant el baluard de Santa Clara.

Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l’11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia.

En aquests combats resultà ferit novament.

Llinàs, Pau

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar.

Fou canonge d’Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prossecució de la lluita contra Felip V de Borbó, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional.

El 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l’exilià a perpetuïtat.

Llinars i Farell, Joan

(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític. Oposat a Felip V de Borbó des del primer moment, Carles III de Catalunya el nomenà cavaller (1706).

Defensà Mataró i serví d’enllaç entre l’arxiduc i Barcelona. De retorn el maig de 1714, fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís.

Estigué empresonat fins al 1725.

Llerena i Canario, Esteve de

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14, contra els borbònics. Tenia aleshores el grau de tinent coronel.

El 30 de juliol de 1714 fou nomenat comandant fix del reducte de Santa Eulàlia, el qual defensà bé a la batalla de l’11 de setembre, fins que tingué que evacuar-lo i reforçar les defenses de la ciutat.

Després de la capitulació no acudí a l’enganyadora convocatòria de militars dels borbònics, i pogué fugir secretament fins a Àustria, on fou acollit a l’exèrcit imperial.

El 1716 combatia contra els turcs a les ordres d’Antoni Desvalls.

Lleonard, Salvador

(Alella ?, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14).

Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades).

Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat.

Lleida, vegueria de

(Catalunya, segle XII – segle XVIII)

Demarcació administrativa del Principat. Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida.

Al segle XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars, regida per una mateixa persona.

Abans del decret de Nova Planta (1716), de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com a una sots-vegueria. L’any 1718 el seu conjunt (Pallars Jussà, Segrià i Garrigues) tenia una població global de 40.000 h.

Lleida, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)

Militar. Combaté a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de cavalleria de Sant Jordi. Per l’agost de 1713 sortí de Barcelona, ja assetjada, amb l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer. Gestionà amb l’austríac comte de Wallis la compra de 600 cavalls de l’exèrcit imperial.

Participà en diverses vicissituds d’aquella expedició, fins que restà bloquejat a Alella amb el gros de les forces. Presidí el consell de guerra que hi feren els principals oficials. Aconseguí reintroduir-se a Barcelona, travessant el setge i col·laborà en la defensa de la ciutat.

L’11 de setembre participà als contraatacs del Pla d’En Llull, i fins al final de la gran batalla figurà en la defensa d’aquell sector, de la qual sobrevisqué.

Fou un dels pocs caps superiors catalans que no foren empresonats pels borbònics. Obtingué un passaport i s’exilià.

Lledó i Carreres, Cristòfor

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític austriacista. Exercí com a advocat. Capità de la Coronela de Barcelona (1684).

Membre del Consell de Cent, negocià l’establiment d’un port franc a Barcelona (1706). Membre de la Junta de Braços (1713).

Participà en les juntes agregades al govern durant el setge de Barcelona.

Els borbònics li confiscaren els béns.