(Barcelona, 1330 – segle XVIII)
Tribut de l’ajuntament. Creat per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de mestres de cases. Cap de la família no és l’autor, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada de l’església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.
Fou iniciada per Miquel Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. El 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per:
Joan Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. Continuà la construcció de l’església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc Fiter i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l’església de Sant Sever a Barcelona.
Un altre membre de la família fou Antoni Fiter (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Mestre d’obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l’església de Santpedor (Bages).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. En 1713-14 era capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, posat a les ordres d’Antoni Desvalls.
Fou un dels principals col·laboradors d’aquest a la dura lluita comarcal contra els borbònics.
Participà a l’important consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig de 1714.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Família d’impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró.
En fou el primer membre Rafael Figueró i Delmunts i després el seu fill Rafael Figueró i Jolis.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Serví a l’artilleria catalana durant la guerra de Successió.
Tenia el grau de capità al setge de Barcelona del 1713-14. S’hi distingí molt.
Pel maig de 1714 sobresortí entre els defensors del convent de Caputxins.
(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet (1772-76). Fou elegit com a successor de Joan Beltrú.
Era XCI abat de la sèrie general pobletana i XXXVII de la sèrie quadriennal. S’ocupà molt de qüestions litúrgiques.
Fou succeït per l’abat Josep Güell.
(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688).
El 1705 s’incorporà a les forces partidàries de Carles d’Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706).
Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714).
Fou el pare de Josep Feliu de la Penya i Feu.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. El 1707 era coronel i servia a l’exèrcit borbònic.
Destinat a comandar la guarnició del castell d’Os, el lliurà de bon grat al paisanatge armat que lluitava per la causa austriacista. Carles III li conservà el grau i li confià un regiment de fusellers. Restà al mateix front occidental.
Pel març de 1708 obtingué un bon èxit prenent un comboi enemic amb 800 caps de bestiar, prop de Balaguer.
Pel juny de 1708 es trobava a Falset, reforçant un nucli de tropes angleses, quan 6.000 francesos encerclaren la vila. Davant la gran desproporció numèrica els anglesos es rendiren, però Ferriol es negà a adherir-s’hi i amb 100 dels seus, dels quals moriren 32, trencà molt coratjosament el cercle i se salvà amb els supervivents.
(Barcelona ?, segle XVIII)
Metge i escriptor. El 1788 era metge a Camarasa (Noguera).
Amb Apologia de l’idioma català, escrita després del 1766 i llegida a l’acadèmia Comunicació Literària, fou un dels inspiradors de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot (1815).
La seva poesia és característica del pre-romanticisme (Solloqui de Caifàs). Participà, amb sis composicions poètiques, perdudes, en les festes de la beatificació de Simón de Rojas celebrades a Barcelona el 1766.
(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix, també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1393/1400) Ciutadà de Barcelona. Casat amb Francesca i pare de Felip de Ferrera.
Dades dels Països Catalans 