(Catalunya, segle XVIII)
Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1741, succeint a Francesc Fornaguera al primer període de mandat d’aquest.
Era el LXXXIII abat de la sèrie general pobletana i XXIX de la quadriennal.
Cessà el 1744, i fou succeït pel mateix Francesc Fornaguera, que resultà reelegit.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
(o Llavínia) Escultor. Gendre de Domènec Rovira, amb el qual obrà el Retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena de l’església de Figueres.
L’any 1680 féu un projecte per a la façana de la catedral de Girona, que es realitzà amb considerables modificacions. Fou un dels qui, l’any 1678, sol·licitaren la creació del gremi d’escultors de Barcelona.
Fou pare de Miquel (II) Llavina.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític i notari. Fou alferes de la Coronela el 1706, quan es produí el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó.
El 30 de novembre de 1713, durant el segon setge borbònic, fou elegit conseller cinquè de la ciutat, i s’esmerçà a les seves tasques de govern. Assistí a les reunions del govern en ple, com la del 4 de setembre de 1714, en què fou rebutjada l’oferiment de capitulació.
L’11 de setembre era a la casa de la ciutat organitzant els serveis d’intendència urgent per als diversos punts de la batalla, i a la tarda, a les voltes de Sant Antoni, era present a la darrera reunió on es decidí la capitulació.
Els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.
En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V de Borbó. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.
Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Jurista. Pertanyia a l’audiència de Barcelona en temps de Carles d’Àustria.
El 1708 era titular doctor de la Règia Cúria. L’any següent era magistrat a la sala del regent Francesc de Toda. Rebé els títols de ciutadà honrat (1708) i noble.
El 1714, a la caiguda de Barcelona en poder dels borbònics, aquests li confiscaren els béns i el botxí cremà els títols que li havien estat concedits. El duc de Berwick decretà el seu exili.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare dominicà. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels qui més canalitzaren l’esperit religiós del poble a favor de la resistència.
Dirigí moltes pregàries públiques per la bona marxa del conflicte, en especial per l’èxit dels qui lluitaven fora de la capital.
Ocupada la ciutat, els borbònics el detingueren i passà un any d’empresonament a Tortosa. Sembla que després fou expulsat del país.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIII – segle XVIII)
Cartulari conservat a l’arxiu capitular del bisbat d’Urgell.
Recull donacions i privilegis a favor de l’església de Santa Maria d’Urgell i a la seva canònica.
Consta de dos volums i conté 1.230 documents.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Baró de Les. El seu pare havia estat governador de la Vall d’Aran per Felip V de Borbó i, en fugir-ne després de l’alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707).
Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies.
En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França, d’on tornà, un cop signada la pau, per reprendré el càrrec (1721), malgrat l’oposició popular.
(Torelló, Osona, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Estamper. Era cunyat del famós impressor Rafael Figueró, amb el qual treballà. Fundà una impremta pròpia al carrer de Cotoners.
Els seus hereus continuaren treballant a nom de Joan Jolis fins al 1764. Aquest any comprà l’empresa Bernat Pla, que treballà a nom de Jolis i Pla.
Mort el seu propietari, la seva vídua continuà amb el taller fins a la seva mort. Des d’aleshores, els “Hereus de la Vda. Pla” han tingut botiga oberta al carrer de la Princesa i, més tard, al de Fontanella, també amb negoci de llibreria.
És segurament l’única impremta del país que té més de tres segles.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Notari. Exercia des del 1707. Tingué una actuació política estimable.
En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de la ciutat, durant el gran setge borbònic. Fou designat per a formar part de les Juntes de govern provisional.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
