Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Capuç -escultors-

(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.

Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:

Juli Capuç  (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII)  Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:

  • Francesc Capuç i Calbet  (València, 1665 – 1727)  Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
  • Ramon Capuç i Calbet  (València, 1666 – 1743)  Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).

Canavall, els

(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, segle XVII)

Nom d’una facció del segle XVII, rival de la dels Canamunt.

Camus de Beaulier, Germain

(França, segle XVII)

Militar. Nomenat intendent del Rosselló el 1676. Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent.

Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar.

Cambra, Joan

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Arquitecte. Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1601) i construí (1599-1614) la parròquia de Pego (Marina Alta). Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida (1592-1621).

És potser germà seu Domènec Cambra (documentat entre el 1620 i el 1637), també arquitecte, que treballà a Cocentaina.

Camanyes, Pere

(Vilafranca, Ports, segle XVI – segle XVII)

Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València.

Publicà In duos libros artiis curativae Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola.

Camanyes, Eloi

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Mestre argenter. Actiu entre els anys 1596 i 1646. És autor (1596) del reliquiari de Sant Jordi, d’argent daurat al foc, conservat a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de València.

Juntament amb el seu gendre Agustí Roda realitzà, del 1626 al 1638, la Custòdia del Corpus per a la seu de Tortosa, obra interessant, en argent daurat, ornada d’esmalts blaus.

Busquets, Joan -genealogista-

(Catalunya, segle XVII)

Genealogista i notari. És autor d’una Genealogia dels ducs de Cardona.

Burguès-Safortesa -llinatge-

Lleonard Burguès-Safortesa  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa  (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga  (Illes Balears, 1720 – 1772)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.

Bover, Rafael

(Illes Balears, segle XVII)

Poeta. De les seves poesies, en català i en castellà, inèdites en llur major part, hom dedueix que era un noble, amb bona cultura clàssica i teològica.

La seva obra poètica, impregnada de bucolisme, gairebé sempre amorosa i religiosa, imita els autors castellans del segle XVI, sense oblidar els models tradicionals.

Borgueres, Joan

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Músic. Fou mestre de capella a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.