(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Compositor. Se n’han conservat dos motets a cinc veus i sis tonos a tres veus, de gran qualitat.
Company, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVII
Cisternes, Vicent
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Estudià a Salamanca. Tingué cura de l’edició de part de la Nueva recopilación de les lleis de Castella (edició de 1583-98), a la qual afegí un índex.
Cervelló, comtat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d’Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d’Orpesa, que prengueren des d’aleshores la denominació d’aquest títol.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles III el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Vilatorques, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol.
Passà als Osorio i als Falcó.
Castro i de Cervelló, Margarida de
(Rosselló, segle XVI – segle XVII)
Dama. Heretà el títol vescomtal d’Illa. El 1613 es casà amb el noble i futur escriptor Francesc II de Montcada.
El vescomtat d’Illa fou per al seu fill Guillem Ramon de Montcada.
Castellví i Vic, Galceran de
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Setè senyor de Carlet. Besnét de Galceran de Castellví i Maçana. Vinculà els seus estats establint un vincle agnatici. Fou l’avi de:
Jordi de Castellví i López de Mendoza (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Desè senyor de Carlet i de Tous i de Terrabona. Li fou concedit el títol de comte de Carlet el 1604. Serví Felip II al setge de la Goleta i contra els moriscs de Granada. El seu quadrinét fou:
Joaquim Antoni de Castellví i Idiàquez (València ?, 1738 – 8 març 1800) Sisè comte de Carlet, baró de Tous i senyor de la Casa Reial de Pintarrafes. Fou el darrer membre de la línia de Carlet, i els títols passaren a la línia de Castellar.
Castellví i Boter, Pere de
(Sardenya, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Vescomte de Sanluri. Hereu testamentari dels germans Perot i Lluís de Castellví. Fou confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1507. El seu descendent fou:
Artau de Castellví i d’Alagó (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Vescomte de Sanluri. Fou creat comte de Làcon el 1561. El seu fill i successor fou:
Jaume de Castellví i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVI – segle XVII) Comte de Làcon. Fou el primer marquès de Làcon el 1605. Els seus fills foren:
- Francesc de Castellví i d’Aimeric (Sardenya, Itàlia, segle XVI – segle XVII) Segon marquès de Làcon. Després d’ell, continuà la branca de Làcon fins a la seva extinció el 1723. Fou el pare d’Agustí de Castellví i de Llança.
- Pau de Castellví i d’Aimeric (Sardenya, Itàlia, segle XVI – segle XVII) Noble. Fou creat marquès de Cea de Sardenya (1643).
Castellví -llinatge-
(País Valencià, segle XIV – segle XVI)
Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391) Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.
Altres membres d’aquest llinatge foren:
Gaspar de Castellví (País Valencià, segle XV) Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.
Gilabert de Castellví (País Valencià, segle XV) Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.
Jaume de Castellví (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.
Lluís de Castellví (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.
Miquel de Castellví (València, segle XVI) Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.
Pere de Castellví (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.
Basili de Castellví i de Ponç (País Valencià, segle XVII) Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.
Castelló, Vicent
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Nom de dos germans pintors. Actius a València: el major (? vers 1595 – ?) i el menor (? 1598 – ?).
Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles. Autor de la Nativitat, la Presentació, la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla (1624-26).
El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc.
Hom li ha atribuït obres (al Museu de Belles Arts de València) tingudes com de Francesc Ribalta: alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar, etc.
Cardona i de Borja, Antoni de
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
(o Antoni de Borja) Noble. Iniciador de la branca dels marquesos de Castellnou. Comanador de l’orde de Sant Jaume, el qual heretà de la seva cosina materna Maria de Cardona i Colón la baronia de Castellnou, erigida en marquesat a favor del seu fill:
Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Noble. Primer marquès de Castellnou, lloctinent de Mallorca (1633-40) i cavaller de Calatrava. El seu fill i successor fou Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó.
Carbonell, Esteve
(Palma de Mallorca, segle XVII)
Explorador. El centre de les seves activitats fou l’antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles. Havia servit a les ordres de Pere de Santacília i Pacs.
Va escriure una Relació al marquès de Cerralbo, virrei de Mèxic (1632), en què parlava del viatge fet pel capità Joan d’Iturbe abans del 1627 per descobrir el golf de les Califòrnies, així com del viatge del mateix Carbonell amb el capità Francesc Ortega l’any 1632 amb el mateix intent.
Fou processat per l’audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones, disposat a prosseguir les exploracions.
Retornà a Mallorca el 1655.
Dades dels Països Catalans 