(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Fuster tallista i arquitecte. Treballà conjuntament amb el seu fill Antoni Carbonell, ambdós documentats entre el 1487 i el 1555.
Intervingué en alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella (1504).
El seu fill construí el palau gòtic del Lloctinent on hi havia instal·lat a Barcelona l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Mestre d’obres. Actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.
Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès (1498) amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla (1504) i a l’Hospital de la Santa Creu (1505).
Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta (1505).
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Frare hospitaler. Fou castellà d’Amposta, fortalesa pertanyent a l’orde, en 1522-24.
Residí alguns temps a Rodes, gran reducte dels santjoanistes. A la seva casa en aquella illa posà la divisa Tot per lo millor, que s’ha conservat.
(Catalunya, segle XVI)
Mariner. Participà a la batalla de Lepant (1572). Hi capturà el pavelló de combat de l’almirall turc Alí-paixà.
(Catalunya, segle XVI – Itàlia ?, segle XVI)
Militar i noble. Cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i arribà fins a la Seu d’Urgell, fou derrotat a Lles (Baixa Cerdanya). El bisbe d’Urgell, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà.
Fugí a França i retornà el 1582 per acollir-se a l’amnistia del lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit.
(Catalunya, segle XVI)
Humanista. Professor a la Universitat de Barcelona. Company dels humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Pere Antoni Pi.
Escriví l’obra dramàtica Claudius (1573), segurament exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi, publicats a Terra (1574), diàleg escolar de Pere Sunyer.
Fou el pare del bisbe de Barcelona Guillem Caçador.
(Basilea, Suïssa, segle XV – Catalunya, segle XVI)
Família establerta a Catalunya a partir del final del segle XV. Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador.
El primer conegut és Guillem Caçador, els descendents del qual assoliren el privilegi de cavaller (1548) i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes.
Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país (a la conselleria de Barcelona i a la generalitat) i foren els artífexs, lligats estretament a la Companyia de Jesús, de la implantació de la Contrareforma a Catalunya.
(Barcelona, segle XVI)
Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona.
Treballà a vegades amb Pere Terrers i amb Francesc Vergós.
(Osona, segle X – Catalunya, segle XVI)
Llinatge vescomtal originari del castell de Cabrera, al Cabrerès.
Per successius enllaços matrimonials s’hi vincularen els vescomtats de Girona i Àger, i Jaume I el Conqueridor els reconegué els drets sobre el comtat d’Urgell, que conservaren fins a l’extinció; per concessió reial els atorgaren els comtats d’Osona (segle XV) i de Mòsica, a Sicília (segle XV), i el vescomtat de Bas (segle XIV).
Al segle XII, Ponç d’Almonacid, fill de Ponç II de Cabrera, fou l’estirp de la branca castellana dels Ponce de Cabrera i Ponce de León.
Al segle XVI els dominis dels Cabrera, llevat dels vescomtats de Cabrera i de Bas que passaren als castellans Enríquez de Cabrera, els vengueren als Montcada.
El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera (Catalunya, segle X – segle XI) Coetani d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona.
(Ginebra, Suïssa, segle XV – Sevilla ?, Andalusia, segle XVI)
Impressor. Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya.
Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa (1477) i a Barcelona (1478), i amb Pere Posa a Barcelona (1481).
El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506.
Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti (Saragossa 1477) i dels Disticha del Verino (Sevilla 1506).
Dades dels Països Catalans 