Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Cabrera -llinatge, s. X/XVI-

41 Respostes

(Osona, segle X – Catalunya, segle XVI)

Llinatge vescomtal originari del castell de Cabrera, al Cabrerès.

Per successius enllaços matrimonials s’hi vincularen els vescomtats de Girona i Àger, i Jaume I el Conqueridor els reconegué els drets sobre el comtat d’Urgell, que conservaren fins a l’extinció; per concessió reial els atorgaren els comtats d’Osona (segle XV) i de Mòsica, a Sicília (segle XV), i el vescomtat de Bas (segle XIV).

Al segle XII, Ponç d’Almonacid, fill de Ponç II de Cabrera, fou l’estirp de la branca castellana dels Ponce de Cabrera i Ponce de León.

Al segle XVI els dominis dels Cabrera, llevat dels vescomtats de Cabrera i de Bas que passaren als castellans Enríquez de Cabrera, els vengueren als Montcada.

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Coetani d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona.

Brun, Pere

Deixa un comentari

(Ginebra, Suïssa, segle XV – Sevilla ?, Andalusia, segle XVI)

Impressor. Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya.

Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa (1477) i a Barcelona (1478), i amb Pere Posa a Barcelona (1481).

El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506.

Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti (Saragossa 1477) i dels Disticha del Verino (Sevilla 1506).

Boixadors, Joan de -segle XVI-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Noble. El 1531 destacà a Hongria, en lluita contra els turcs.

El 1544, amb el vescomte de Rocabertí i altres prohoms i eclesiàstics, sufragà les despeses de l’església de Betlem de Barcelona.

Aquest personatge pot ésser l’homònim que, des del 1569, es distingí entre els protestataris contra l’import dit de l'”excusado”, del qual aconseguiria salvar-se el Principat.

Boera, Miquel de

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XV – segle XVI)

Militar. Sota Ferran II el Catòlic serví a Itàlia, i posteriorment, sota les ordres de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, dirigí l’ofensiva del nord d’Àfrica (1510-11) contra els francesos. Sota Carles I fou general en cap de galeres d’Itàlia.

Més tard fou encarregat de la defensa de la frontera catalana amb França i tingué un paper important en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa (1543).

És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent.

Batlle, Martí

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Tarragona.

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari; el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 (Bibliotecae graeca ms. latina ms.).

Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo, forma represa per Gregori Maians.

Barrellas, Esteve

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Frare franciscà. Autor de la curiosa obra titulada Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D. Bernardo Barcino y D. Zinofre, su hijo, y otros caballeros de la provincia de Barcelona.

El llibre fou imprès a Barcelona el 1600 i reimprès a la darreria del segle XVIII, en cinc volums, sota el títol de Blasón de Cataluña.

El caràcter dels fets descrits a l’obra popularitzaren el mot barrellada com a sinònim de ficció inversemblant.

Balaguer, Ponç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Alger, Algèria, segle XVI)

Cavaller. Prengué part a la fracassada expedició a Alger de l’emperador Carles I.

En retirar-se els catalans, clavà a la porta de Bab-Asum, amb la seva daga, un cartell que deia: Hem perdut; tornarem, però. En fer-ho, una sageta el ferí de mort.

A França es tingut per francès i anomenat Savignac.

Avellà, Baltasar

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Impressor, clergue i beneficiat de Cervera.

Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícies d’obres sortides de les seves premses el 1501 (Cobles de Bernat Estruç), 1502 (Passió en llatí) i 1505 (citacions de literatura popular).

Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa.

Astor, Antoni Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)

Canonista. Fou professor de decrets a la universitat d’Osca i vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona.

És autor del tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indecenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli (Tarragona 1604), on parteix del criteri comú en dret canònic, que la missió dels capítols catedrals en els sínodes era merament consultiva.

Anglès, Joan

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Arquitecte. Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís (fundat el 1544 per Carles I), bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant.

El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec. Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat.