(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. En 1413, durant l’alçament de Jaume II d’Urgell, hi col·laborà.
Li’n foren exigides responsabilitats un cop reprimida la revolta.
Cortit, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XV
Corella, Miquel Roís de
(País Valencià, segle XV)
Noble. Germà de Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, comte de Cocentaina. Fou l’element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles.
El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles-Riu-sec, fill del comte d’Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II el Sense Fe. Miquel Roís fou expulsat de València.
Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València.
Corella -llinatge-
(Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XV)
Família noble d’origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.
El membre més antic és Roderic de Corella (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l’alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.
Altres membres destacats d’aquest llinatge foren:
Guillem Ramon de Corella (País Valencià, segle XV) Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d’abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – València, 1348) Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l’amenaça d’una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – segle XV) Frare dominicà. Consta que Joan I el Caçador li concedí una beca d’estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d’un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.
Conques, Arnau de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Jurista. Assolí un bon prestigi.
Alguns dels representants del Parlament català tractaren que fos nomenat compromissari a Casp (1412), substituint Bonifaci Ferrer. L’intent no reeixí.
Ciscar, Pere de
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. el 1465 fou un dels qui procediren contra Jaume d’Arenós, rebel a Joan II el Sense Fe.
Quan el noble revoltat fou vençut, n’empresonà la muller i els fills a la torre de Torrent. Els captius li fugiren i passaren poc després al Principat, aleshores en guerra contra el monarca esmentat.
Ciscar, Francesc -cavaller-
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Fou per algun temps virrei de Calàbria, durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim.
El 1454 rebé ordre de procedir contra el turbulent Antoni de Centelles i de Ventimiglia. L’any següent, ja detingut Centelles, fou encarregat de confiscar-li els béns.
Ciscar -marí-
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Marí. Fou comanador de les galeres del papa Benet XIII.
Cetina -argenters-
(València, segle XV – segle XVI)
Família d’argenters. El primer membre dels quals fou:
Francesc Cetina (València, segle XV) Argenter. Era argenter de la catedral de València (1459), on intervingué en la realització del retaule major d’argent (1471-89); possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli (1474), i no el seu fill:
Bernat Joan Cetina (València, segle XV – segle XVI) Argenter. Documentat del 1495 al 1513, col·laborà amb el seu pare, entre altres obres, en el retaule d’argent de la seu de València. Un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral (1548).
Centelles-Calataiud, Pere Sanxis de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Guillem Ramon (I) de Centelles.
Heretà el vescomtat (després comtat) de Gagliano i la baronia de Pedralba continuant aquesta branca que s’extingí a mitjan segle XVI i a la qual pertangué:
Gaspar de Centelles-Calataiud i de Monterde (País Valencià, segle XV ?) Noble que pertangué a la branca de Gagliano i Pedralba.
Centelles i de Ventimiglia, Antoni de
(Sicília, Itàlia, 1415 ? – Calàbria, Itàlia, 1470 ?)
Marquès de Crotone, comte de Catanzaro, comte de Collesano i primer príncep de Santa Severina (1464). Fill i hereu de Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera i de Constanza de Ventimiglia.
Acompanyà Alfons IV el Magnànim en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça (1435). Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria. El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Pitiers.
Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner i fou desposseït dels seus béns (1445). De temperament rebel i bel·licós, un cop perdonat lluità contra els pobles veïns, i fou processat i empresonat al castell de Nàpols (1455-59).
En ésser alliberat, prengué part en la rebel·lió contra Ferran I d’Antequera, fill i successor d’Alfons IV el Magnànim, reuní els seus addictes, promogué una important revolta de camperols a Calàbria i recuperà els seus dominis. La intervenció conciliadora de Joan II de Catalunya aconseguí la pau entre ell i el rei de Nàpols, així com el reconeixement reial dels seus títols.
Novament es revoltà, d’acord amb els partidaris dels Anjou, però fou fet presoner el 1465. Els seus béns foren confiscats i atorgats a Pere de Cardona i de Villena.
Antoni de Centelles és conegut també amb el nom italianitzant d’Antonio Centeglia i amb el d’Antoni de Ventimiglia.
Fou el pare de:
Antoni de Centelles i Ruffo (Sicília, Itàlia, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XV) Fou marquès de Cotrone. Serví el rei Lluís III de Nàpols. Morí esclau a Constantinoble.
Enric de Centelles i Ruffo (Sicília, Itàlia, segle XV) Estigué al servei del rei Lluís III de Nàpols. Morí emmetzinat i fou el darrer membre de la línia secundària dels Centelles de Sicília.
Dades dels Països Catalans 