(País Valencià, segle XV – )
Advocació de la Mare de Déu. Molt popular a tot el País Valencià i a la ciutat de València, de la qual és la patrona (1885).
El seu nom sembla lligat a la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desesperats (1414).
El cap acotat damunt el pit de la imatge és la causa que sigui afectuosament anomenada la Geperudeta.
Bernat Descòs (Illes Balears, segle XV) Poeta. Excel·lí també com a orador.
Francesc Descòs (Illes Balears, segle XV) Gravador. Fill del poeta anterior (Bernat) i nebot del filòsof Arnau. És autor d’una de les estampes més antigues del país, signada i datada (1493), representant el beat Ramon Llull.
Miquel Descòs (Illes Balears, segle XV) Poeta.
(Palma de Mallorca, segle XV)
(o Dezcós) Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia.
A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana.
És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo.
(Illes Balears, segle XV)
Escriptor. Conreà la poesia d’inspiració religiosa.
(Illes Balears, segle XV)
Escriptor. És autor d’una copiosa producció poètica en llengua llatina.
(Barcelona, segle XV)
Brodador. Consta que, el 1421, realitzà un encàrrec per al bisbe de Vic Alfons de Tous.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Constructor d’orgues. Assolí gran prestigi.
El 1418 restaurà l’orgue de la catedral de Lleida.
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Senyor de Sumacàrcer. Es barrejà a les rivalitats del seu temps.
El 1463 sostingué bàndols aferrissats amb Francesc Berenguer de Blanes.
Fou el pare de Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, segle XV – després 1526) Poeta. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.
(València, segle XIV – segle XVI)
Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:
Domènec Crespí (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38) Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:
Altres membres d’aquesta família són:
Miquel Crespí (País Valencià, segle XV) Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.
Pere Crespí (València, segle XV – segle XVI) Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.
(País Valencià, segle XIV – València, segle XV)
Orfebre. Actiu a València del 1378 al 1430. Gravador d’encunys a la seca de València (1399), amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València (1423).
És autor del reliquiari del rei Martí I l’Humà i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons IV el Magnànim.
Dades dels Països Catalans 