(Ribagorça, segle XV)
Muller de Juan-Jiménez-Cerdán. Filla de Teresa d’Entença i de Ponç d’Alcalà, el qual prengué el cognom d’Entença. Tingué l’herència familiar.
La més gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d’Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d’Entença (1515).
(Illes Balears, segle XV)
Cavaller i secretari d’Alfons IV el Magnànim.
Fou ambaixador català a Nàpols (1452), per tal de demanar l’ajut reial en la revolta dels forans.
(Sardenya, Itàlia, segle XV)
Nét de l’homònim. Es casà amb Marquesa d’Aragall, de bon llinatge català establert també a l’illa.
Ja en temps del seu pare empitjorà molt la situació econòmica dels Doni, que hagueren de vendre’s les terres que havien comprat. Devers el 1450 hagué de desprendre’s fins i tot del feu pairal de Tuili, que senyorejà aleshores el seu cunyat Jaume Aragall.
Els de Don o de Doni, dits sempre després Dedoni, foren un llinatge molt conegut a Sardenya. La branca directa es perdé al segle XVI, però en restaren de laterals.
(País Valencià, segle XV)
Miniaturista. Documentat del 1438 al 1465.
Fou il·luminador dels llibres d’obres de la seu de València, des del 1454 juntament amb Lleonard Crespí.
Hom l’ha identificat amb un Pere Domingues d’Atzuara, actiu a Sogorb, potser fill de Domènec d’Atzuara.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. L’any 1487 guanyà un premi atorgat per mossèn Ferran Dies a un treball en prosa sobre la Immaculada Concepció, que fou publicat a València el 1488.
També concorregué a les justes poètiques religioses de 1474, organitzades per Lluís Despuig, i al certamen de Sant Cristòfol, organitzat el 1488 per Pere Gisquerol.
(València, segle XIV – segle XV)
Escriptor. Assistí al compromís de Casp i acompanyà Alfons IV el Magnànim en la conquesta de Nàpols.
Escriví un curiós tractat, Llibre de manescalia, que assolí èxit i que té un interès lèxic. Fou traduït dues vegades al castellà.
(País Valencià, segle XV)
Poeta. Hom en conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar (a la qual respongué també Ausiàs Marc), una cançó d’amor (De vui demà se’n va lo temps) i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època.
Fou el pare de Ferran Dies.
(País Valencià, segle XV – Roma ?, Itàlia, segle XV)
Argenter. Treballà a la cort pontificia amb l’altre argenter saragossà Antoni Pérez de les Celles. Ambdós van fer joies destinades a presents del papa a sobirans.
Dies ja treballava a Roma l’any 1455, continuà fent d’argenter durant el pontificat d’Innocenci VIII i continuava encara el 1483. Per ordre de Calixt III afaiçonà, en col·laboració amb Antoni Pérez, la rosa d’or regalada al rei Carles VII de França pel maig de 1475, una de les més antigues que hom coneix.
(València, segle XV)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Roderic Dies. Convocà diversos certamens literaris en honor de la Puríssima Concepció.
Des de l’any 1486, per a composicions en vers, féu publicar (1487) per Lambert Palmart els texts i el cartell. També féu publicar (1488) un opuscle on reuní la Vesió de Joan Roís de Corella (que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra), un sermó de Felip de Malla, en honor també a la Puríssima, i el cartell i l’obra guanyadora del certamen del 1487, per a obres en prosa.
Dades dels Països Catalans 