Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Fenollet -llinatge-

7 Respostes

(Catalunya Nord, segle X – segle XIX)

(occ: Fenolhet)  Llinatge feudal, lligat al vescomtat de Fenollet. Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou.

Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement néta del comte Delà d’Empúries), senyor del castell de Cameles (941) i que passà al primer vescomte de Fenollet (Pere I).

L’últim vescomte, Pere V, va ésser desposseït el 1229 per la seva vinculació al catarisme. Passat el vescomtat a la Corona francesa, la família va conservar el nom fins després de l’extinció de la branca el 1808.

Fargas, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Dirigent obrer. Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal.

Fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 (Barcelona) i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí (1868-69).

Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya.

Estudiant Murri, l’

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Capitost d’una banda d’instigadors i delators.

Sobrenom d’Arques, espècie de policia secreta paral·lela en la qual basà el comte d’Espanya el seu domini de terror sobre Barcelona en 1827-32.

Estrada, Julià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Destacà a la guerra del Francès.

Amb el grau de coronel defensà el castell d’Hostalric durant un setge de tres mesos començat el 13 de gener de 1810. Desafià furiosos bombardeigs que foren iniciats el 20 de febrer.

Sense queviures i refusant la rendició, organitzà una sortida general que trencà l’encerclament el 12 d’abril, per bé que Estrada fou un dels que caigueren presoners, amb 240 homes dels 1.400 que duia.

Estrada, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, 1771 – Barcelona ?, segle XIX)

Gravador. Fou un dels millors tècnics de la naixent indústria catalana d’indianes. Treballava a la casa Magí Pujades, de Barcelona.

Molt jove, el 1789, havia obtingut ja un premi de l’Escola de Nobles Arts.

Estivill i Cabot, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Impressor. El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas. El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins.

Introduí amb gran entusiasme els més moderns procediments litogràfics. Establí la seva primera impremta a les ruïnes del convent de Santa Caterina, a Barcelona.

Des de l’any 1836 edità un gran nombre d’obres de literatura i també la major part de les publicacions teatrals catalanes durant un llarg període. Excel·lí en la producció d’estampes i de làmines litografiades i en el relligat.

Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll.

Esteve, senyor

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Protagonista de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art i que viu al marge de la política.

La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907).

Els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “senyor Esteve” gran burgès i explotador sinistre.

Espinal -llinatge-

2 Respostes

(Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XIX)

Llinatge d’imaginaires, coneguts amb el motiu de Xavalla. Treballaren per les contrades tarragonines.

El més antic conegut és Isidre Espinal  (Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XVI)  Imaginaire. Contractà l’altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.

Escrivà de Romaní i de Dusai, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 26 juny 1825 – 6 març 1890)

Polític. Tenia el títol de marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans. Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner. Estudià a Friburg (Suïssa).

Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona. Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Fou senador (1862) i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando.

Publicà algunes monografies sobre temes artístics.

Fou el pare de Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba.

Foren germans de Josep Maria:

  • Guillem Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels comtes de Casal.
  • Lluís Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels marquesos d’Argeleta.

Escriu, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, segle XIX)

Escultor. És notable el seu bust d’argent de Felip Pedrell.

Assolí bona fama com a medallista. Exponent del seu art és la medalla Fortuny (1875), gravada per a l’Acadèmia de Belles Arts barcelonina.